Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curses. Mostrar tots els missatges
dimecres, 26 d’agost del 2015
Cursa de muntanya 2015
Escalfeu motors que s'acosta! Hem preparat un circuït entretingut per aquesta 3a edició. La cursa serà el diumenge 11 d'octubre. Podeu trobar tots els detalls a la web de la cursa.
diumenge, 12 d’octubre del 2014
II Cursa de Muntanya de Besalú: Tot un èxit de participació!
.JPG)
La cursa masculina l'ha encapçalat en Jordi Roura del Club Natació Olot, que ha completat el recorregut amb un temps de 1h11'27'' seguit de Joel Barcons (independent) amb un temps de 1h12'22'' i Toti Carbonés, del Club Natació Banyoles amb un temps de 1h15'11''.
La cursa femenina l'ha guanyada l'Eugènia Miró (A la Menuda) amb 1h26'32'' seguida de Lídia Vergés (Besalucross) amb 1h31'39'' i Cristina Vilarnau amb 1h32'12'' (independent).
Els primers locals han estat Dani Pavón (Besalucross) amb un temps de 1h29'24'' i Marta Guardiola (corredors.cat) amb un temps de 1h38'21''.
Els primers locals han estat Dani Pavón (Besalucross) amb un temps de 1h29'24'' i Marta Guardiola (corredors.cat) amb un temps de 1h38'21''.
Classificacions
Anirem penjant les fotos en el nostre àlbum.
Agraïments
Moltes gràcies a tots els participants, als voluntaris que ens han ajudat i també als patrocinadors i col.laboradors de la cursa.
dimecres, 10 de setembre del 2014
2a Cursa de Muntanya de Besalú
http://besalucross.wix.com/cursamuntanya
diumenge, 6 d’abril del 2014
RX
Avui s'ha disputat la segona edició de la cursa Romànic Xtrem. La cursa, amb dos recorreguts, de mitja i de marató ha transcorregut per uns paisatges guapíssims de l'alta Garrotxa tocant el Ripollès. En Peti (Jordi Balateu) i jo (Mireia Dosil) ens hem acostat ben d'hora a la zona d'Hostalnou de Bianya. L'ambient era festiu, una gran estelada agafada en una grua presidia l'acte flanquejada per carpes i arcs dels patrocinadors.
Podeu trobar les classificacions aquí. En Peti, amb un temps de 6h 4'10'', ha quedat 111 de la classificació general i 39 de la seva categoria. La Mireia, amb un temps de 5h 28' 18'', ha quedat 55 de la general i 3a dona (segona a la categoria sènior).
Les sensacions han estat bones, la organització impecable. Només hem trobat a faltar un avituallament a dalt de St. Miquel del Mont, al km 40, ja que després de tota la pujada s'hagués agraït una mica d'aigua. A veure si l'any vinent ens hi apuntem més colla. Salut, cap i cames!
diumenge, 19 de gener del 2014
XXI Ruta de la Feixina: Bona companyia, bones cames i bona ruta
Avui alguns membres de Besalucross hem participat a la Ruta de la Feixina que cada any organitza l'ajuntament de Beuda. El dia ha començat una mica tapat i això ha espantat alguns corredors i caminadors.
Des de Beuda, pel corriol que puja a la mare de Déu del Mont, hem enfilat dret cap al monestir de Sous. Allà, un petit refrigeri i bona companyia. El millor ha vingut després: la torre de Falgars i la casa, amb les seves impressionants vistes sobre l'Empordà i el golf de Roses. Llàstima que el dia no hi acompanyés massa, això ens fa agafar forces per tornar-hi un dia. Des d'allà, hem anat baixant, per corriols relliscosos, altra vegada cap a Beuda. En total 14 km i 800 m de desnivell.
El millor: els entrepans de botifarra que ens esperaven a la plaça de l'Esglèsia. Tot un detall per part de l'organització!
diumenge, 10 de novembre del 2013
Rogaine Cap de Creus: Un mar d'espines!
 |
| Matí de tramuntana a Port de la Selva |
Ahir es va celebrar a Port de la Selva la Rogaine del Cap de Creus. El dia va començar amb fred i tramuntana. Cap a dos quarts d'onze entràvem al parc tancat per la revisió de material: impermeable, manta tèrmica, brúixola, 1l d'aigua, sportident i menjar per participant. Calia afegir-hi una farmaciola, frontal i mòbil precintat per equip.
Quan faltaven 20 minuts ens van repartir el mapa i vam poder decidir quina era la millor estratègia amb el company. En total vam participar-hi 2 equips, l'equip Escorniflant, de'n Ferran Coves i en Pere Ventura, i l'equip PataTeam, de'n Jan Esquerra i la Mireia Dosil.
A les 11 en punt, els equips sortien en totes direccions: prop de 400 inscrits, repartits entre la Rogaine popular de 3h i la de 6h. Ben aviat ens vam adonar de la complicació del terreny, amb fortes pendents, pocs camins i molta vegetació seca i baixa, que punxaven les cames com ganivets: argelagues, esbarzers i algun altre arbust que transformava el recorregut en un petit viacrucis. Els dos equips vam fer rutes semblants, i les conseqüències del terreny també van ser similars (amb esgarrinxades i punxades a les cames). Al cap de 3h de cursa, el cansament i la dificultat de trànsit entre espines es feia notar, però calia anar a l'idea per no perdre punts i fer el màxim nombre de fites possibles.
.JPG) |
| El mapa |
Al final, cansats després de 6h voltant pel cap de Creus, l'equip Escorniflant va completar el recorregut amb 131 punts i l'equip Pata Team amb 153 va quedar 5è classificat de la categoria mixta XS.
Tota una experiència que val la pena provar almenys una vegada!
dimarts, 5 de novembre del 2013
Bona participació a la Cursa de muntanya de Girona
.JPG) |
| En Joan, en Pitu, l'Enric i en Pau apunt per començar la cursa |
Un ambient engrescador amb un cel gris ens acompanyaven el matí del diumenge 3 de Novembre. Bambes de coloraines, maillots, ampolles i gels oferien un panorama diferent a la Girona més vella. Era el diumenge de la cursa de muntanya de la capital gironina. Quatre besaluencs ( En Joan Serrita, Pitu Gussinyé , Pau García i Enric Guardiola ) varen escollir aquella hora i aquell lloc per disfrutar i patir plegats els 18 Km que durava el recorregut. Va ésser un recorregut bonic, variat, entretingut,... però exigent. Molt exigent. Els corriols i els camins propers a la ciutat, sovint, amagaven pujades desafiants i baixades tècniques que, poc a poc, et massagaven el cos. Amb el pas dels metres i dels Km, el recorregut va prendre formes més suaus molt agraides pels més de 300 corredors. Finalitzar la prova en menys de dues hores va ésser un dels objectius dels nostres atletes. En Pau i l'Enric ho varen aconseguir i aquest fet els va portar a ocupar la tercera plaça del podi en les seves respectives categories. En Pitu, més novell en aquest tipus de proves, va finalitzar molt bé, a més, emocionat i molt engrescat per a buscar-ne una altra. En Joan, més esllomat fruit del poc temps que disposa per entrenar, va fer molt més del que ens pensavem. Moltes felicitats a tots i, sobretot, " CAP i CAMES ".
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Fantàstica actuació de Besalucross a la XXXV Cursa Popular del Carrer Nou
 |
| Els atletes de Besalucross instants abans de prendre la sortida |
Varis atletes de Besalucross van participar ahir a la XXXV Cursa Popular del Carrer Nou, de 10km pels carrers de Girona. D'un total de 1500 participants, en Pau Garcia va arribar el 44è amb un temps de 37'55'' seguit de'n Toni Cuesta, posició 52a amb un temps de 38'30''. L'Àngel Sánchez i en Pere van completar-ho amb 53'. La Laia Dosil va arribar al lloc femení 66, amb un temps de 52'08'', i l'Esther Valentí i la Rosa Ventura, en els llocs femenins 116 i 117 respectivament, amb un temps de 57'57''.
Cal destacar el ple de la família Cuesta-Ventura, perquè la Laia i la Tània Cuesta també van participar a la cursa infantil.Moltes felicitats a tots plegats!
diumenge, 13 d’octubre del 2013
1a Cursa de muntanya de Besalú: Tot un èxit!
 |
| Instants abans de la sortida |
Al final ha arribat el gran dia! Avui hem celebrat la 1a cursa de muntanya amb un rècord de participació: 194 inscrits, tot un èxit! A les 6 del matí els voluntaris de Besalucross ja feinejàvem pel pavelló, per tenir-ho tot apunt: briefing amb els controls, botifarres, coques, arcs de sortida i arribada, tanques per tallar el trànsit....
La cursa tenia una circuït molt ben marcat i el temps també ens ha acompanyat. La cursa masculina l'ha guanyada l'Albert Cuadros Baserba, del Blok Agullana, que l'ha completada amb un temps de 58'11''. La primera plaça femenina se l'ha endut l'atleta Judit Riera, el Club Atletisme Pescallunes, amb un temps de 1h8'18''. El primer local ha estat en Pau Garcia, amb un temps de 1h4'50'' i la primera local, la Marta Guardiola, amb un temps de 1h16'48''. Podeu trobar les classificacions a la web de la cursa.
En Quel Galceran ja ens ha fet un vídeo que podeu veure en aquesta entrada. En aquest vídeo hi apareix el tram de Sant Fruitós i la baixada 'suicida' per la línia de la llum.
En aquest enllaç hi podeu trobar totes les fotos.
Estem cansats però satisfets de la feina feta, i el cap ja el tenim treballant per l'edició de l'any vinent. Esperem superar totes les espectatives.
Estem cansats però satisfets de la feina feta, i el cap ja el tenim treballant per l'edició de l'any vinent. Esperem superar totes les espectatives.
Moltes gràcies corredors, voluntaris, organitzadors i patrocinadors per haver-ho fet possible. Salut i cames!
1a Cursa de muntanya: 13 km, 500+, 13 Oct 2013
Ja tenim apunt la nostra primera cursa de muntanya! Serà el diumenge 13 d'octubre del 2013, a les 9h. L'inici i l'arribada és al pavelló municipal
de Besalú. El recorregut: 80% corriol amb algun tros de pista de
muntanya. El circuït transcorre per llocs emblemàtics com és ara el Pont Romànic
i també l’ermita del Sagrat Cor, situada dalt de tot del Puig Cornador.
Tot i no ser gaire llarga (13 km) amb 500 m de desnivell acumulat, la
diversitat de terrenys la fa interessant i disfrutable per aquells que
els agrada córrer en llibertat per la muntanya. La cursa l'hem preparada amb molta il.lusió i esperem que tingui molt d'èxit de participació.
Tota la informació: recorregut, inscripcions, etc. la podeu trobar a la web de la cursa.
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Participació a la Trail del Camí Ral. Olot-Vic.
El passat 29 de setembre quatre companys del BesalúCross (En Marc, en Pau, l'Enric i en Xevi) van participar a la trail Olot-Vic. En total són 46Km amb un desnivell positiu de 900 i pico metres. La cursa surt d'Olot i utilitza l'antic i bonic Camí Ral per arribar fins a Vic, passant per llocs de gran bellesa (sobretot a la primera part de la prova). En Pau i en Marc van trigar poc més de 4 hores i mitja en arribar. L’Enric no va arribar a les 5 hores i en Xevi 6 hores i 18 minuts. Cal destacar, però, el primer lloc de la classificació de la seva categoria aconseguit pel Pau. Felicitats a tots 4 per aquest repte!
 |
| En Marc, en Pau, l'Enric i en Xevi abans de sortir |
dimarts, 18 de juny del 2013
Ultra Trail Emmona
<<Everything the same, everything different>>
a Zen proverb.
a Zen proverb.
Són les tres i mitja de la matinada del dissabte 15 de juny. Toca el despertador. De cop, quan me n'adono, resulta que estic a Sant Joan de les Abadesses, enmig de la línia de sortida d'una cursa de 108km amb un desnivell positiu de 8300 metres. Entremig, el somriure de l'Alícia, una abraçada i un munt de preguntes de com respondrà el cos a tantes hores d'esforç.
L'speaker dóna la sortida. En aquell precís moment entenc que ja no hi ha marxa enrere i que és hora de saber si tot l'esforç, tots els Sagrat Cors de matinada, serien suficients per arribar de nou a Sant Joan.
Al cap de tot just un kilòmetre, comença una pujada de 10km al Puig Estela (2013m) on pràcticament es pugen 800 metres en 4km. La baixada var ser suïcida, pràcticament 1000 metres en 3km i literalment pel mig dels prats molls i de les vaques. Llavors, una altra pujada de 12km per assolir el Coll dels Tres Pics, que era el punt més alt on s'arribava a la cursa (2400m).
A partir d'aquí, una baixada de 10 o 11 kilòmetres molt tècnica on les cames ja avisaven del desgast i on s'havia d'anar molt concentrat per no gastar massa, primer per uns paratges preciosos en direcció al refugi de Coma de Vaca, i després pel mig d'un bosc atapaeïdíssim on van començar els problemes. La calor era molt forta i al arribar a la Central Daió, quedaven uns 7km de pujada fins a Núria pel camí vell. En aquest moment recordo perfectament pensar que estava a Beuda, estava mort, i tenia que pujar a dalt de Mare de Déu del Mont. Em sembla que mai ho he passat tant malament corrent. Recordo pensar que tampoc n'hi havia per tant, que 700 metres de desnivell en 7km tampoc eren per tant. Però no arribava mai. Els turistes animaven. En prou feina podia passar a iaies que pujaven passejant. Vaig pensar en plegar. Les cames no donaven per més. Volia marxar. Estava clar que no havia entrenat prou, que no estava preparat, que no era lo meu. No havia entrenat amb altura ni amb aquesta calor. Em passaven gent de la cursa curta. Encara em quedaven quasi 70 kilòmetres i ja estava mort. Estava decidit, quan arribés a Núria entregaria el dorsal i trucaria perquè em recollissin a Ribes de Freser.
Amb prou feines vaig arribar a Núria (km 40). Em vaig abrigar i quan anava a plegar sona el mòbil. Era en Présser, que havia parlat amb l'Alícia, que estava ben nerviós, dient-me que endavant, que estava orgullós, que estaven allà tant ell, com en Panxii, com en Jordi, que corrien al costat. Vaig pensar que potser seria més fàcil que em vinguessin a buscar-me a Planoles (km 60), que continuaria una mica més. Em vaig menjar un plat de pasta, una coca-cola, vaig emplenar les ampolles, vaig prendrem una pastilla de magnesi per les rampes i vaig començar a pujar cap a Fontalba.
Aquesta zona me la coneixia de l'estiu passat. Només recordo córrer pel mig de corriols i prats durant una 1 hora i mitja fins arribar al kilòmetre 55, de menjar-me un entrepà de truita de patates deliciós i de comentar a unes iaies de riure engrescador que si la meva mare sabés on era em matava. A partir d'aquí, una altra baixada suïcida de 800 metres en 4 o 5 kilòmetres fins arribar a Planoles on em podia canviar de roba i decidir si em venien a buscar o no.
En aquest moment vaig decidir que intentaria acabar. Encara ara no sé ben bé perquè. Si havia fet 60 kilòmetres i 4500 metres de desnivell, podia intentar fer-ne 48 més. Vaig canviar d'opinió de cop al cap d'un kilòmetre, just en el moment de travessar la carretera i començar a pujar cap a La Covil (2004 m). Un altre bosc atapeït on no passava un gota d'aire i amb rampes brutals de més de 30 graus. No sé el que vaig tardar en arribar a dalt, només recordo dos nanos joves a Coll Pan recordant-nos que només ens quedaven 12 kilòmetres mig planers per arribar a Campelles. Un cop allà, una mica de pa amb formatge, i a preparar pels 4 o 5 kilòmetres que quedaven fins a Ribes. Ja començava a fosquejar. Em vaig posar el frontal, vaig carregar les ampolles, i vaig baixar concentrat pel mig d'un bosc que dubto m'hagués atrevit a baixar de nit en condicions normals.
Eren les deu o dos quarts d'onze quan vaig arribar a Ribes. Els bars ja recollien les taules de les terrasses. De cop, el somriure de l'Alícia que m'esperava amb una pancarta que havia fet durant la tarda amb els noms de tots els amics que li estaven enviant whatsapps de suport em va fer pensar que tenia molta sort. Que ja quasi estava, que ja només em quedava una opció: arribar.
Vaig menjar-me una barreta energètica, vaig re-emplenar les ampolles i sense pensar-ho varem començar amb un grupet a pujar el Taga (2040m). Recordo sentir els pals dels altres nanos picar a terra, de sentir la respiració com després de 85 kilòmetres s'anava apagant. Si arribava a dalt estava salvat. Només calia fer la última pujada, 1200 metres en 8 kilòmetres. A partir de la meitat de la pujada, els boscos varen deixar pas als prats. Totalment a les enfosques, anàvem seguint les marques de color que semblava que s'enfilaven fins al cel. A dalt de tot, i com un estel, es veien frontals d'altres corredors que ja estaven marcant. No arribava mai. Varem pujar el Taga en una 1 hora i 45 minuts, no varem ni parar, i en 20 minuts èrem de baixada al Coll de Jou. Penúltim avituallament. Vaig endrapar dos pans bimbos amb formatge i varem començar per afrontar els últims 16 o 17 kilòmetres.
Del final només recordo que el dolor de les cames m'irradiava cap als glutis i a les pujades em costava fins i tot pujar-les caminant. Els últims 6 kilòmetres els vaig fer corrent pel mig de corriols, pensant en les vegades que m'havia imaginat aquest moment, dels dubtes que havia tingut, pensant en en la paciència infinita de l'Alícia, en les estones viscudes entrenant amb en Panxii, en Jordi, la Mireia i en Toni, en la trucada d'un amic en el moment clau, en tots els llibres que m'havia empassat, en les frases que em repetia mentre corria als matins.
L'entrada de Sant Joan pel pont vell em va recordar que portava pràcticament 22 hores i mitja corrent i 25 hores despert. En aquell moment no em vaig sentir gens especial. Simplement agraït de tenir la sort de poder-ho intentar, d'estar acompanyat de qui estic.
L'speaker dóna la sortida. En aquell precís moment entenc que ja no hi ha marxa enrere i que és hora de saber si tot l'esforç, tots els Sagrat Cors de matinada, serien suficients per arribar de nou a Sant Joan.
Al cap de tot just un kilòmetre, comença una pujada de 10km al Puig Estela (2013m) on pràcticament es pugen 800 metres en 4km. La baixada var ser suïcida, pràcticament 1000 metres en 3km i literalment pel mig dels prats molls i de les vaques. Llavors, una altra pujada de 12km per assolir el Coll dels Tres Pics, que era el punt més alt on s'arribava a la cursa (2400m).
A partir d'aquí, una baixada de 10 o 11 kilòmetres molt tècnica on les cames ja avisaven del desgast i on s'havia d'anar molt concentrat per no gastar massa, primer per uns paratges preciosos en direcció al refugi de Coma de Vaca, i després pel mig d'un bosc atapaeïdíssim on van començar els problemes. La calor era molt forta i al arribar a la Central Daió, quedaven uns 7km de pujada fins a Núria pel camí vell. En aquest moment recordo perfectament pensar que estava a Beuda, estava mort, i tenia que pujar a dalt de Mare de Déu del Mont. Em sembla que mai ho he passat tant malament corrent. Recordo pensar que tampoc n'hi havia per tant, que 700 metres de desnivell en 7km tampoc eren per tant. Però no arribava mai. Els turistes animaven. En prou feina podia passar a iaies que pujaven passejant. Vaig pensar en plegar. Les cames no donaven per més. Volia marxar. Estava clar que no havia entrenat prou, que no estava preparat, que no era lo meu. No havia entrenat amb altura ni amb aquesta calor. Em passaven gent de la cursa curta. Encara em quedaven quasi 70 kilòmetres i ja estava mort. Estava decidit, quan arribés a Núria entregaria el dorsal i trucaria perquè em recollissin a Ribes de Freser.
Amb prou feines vaig arribar a Núria (km 40). Em vaig abrigar i quan anava a plegar sona el mòbil. Era en Présser, que havia parlat amb l'Alícia, que estava ben nerviós, dient-me que endavant, que estava orgullós, que estaven allà tant ell, com en Panxii, com en Jordi, que corrien al costat. Vaig pensar que potser seria més fàcil que em vinguessin a buscar-me a Planoles (km 60), que continuaria una mica més. Em vaig menjar un plat de pasta, una coca-cola, vaig emplenar les ampolles, vaig prendrem una pastilla de magnesi per les rampes i vaig començar a pujar cap a Fontalba.
Aquesta zona me la coneixia de l'estiu passat. Només recordo córrer pel mig de corriols i prats durant una 1 hora i mitja fins arribar al kilòmetre 55, de menjar-me un entrepà de truita de patates deliciós i de comentar a unes iaies de riure engrescador que si la meva mare sabés on era em matava. A partir d'aquí, una altra baixada suïcida de 800 metres en 4 o 5 kilòmetres fins arribar a Planoles on em podia canviar de roba i decidir si em venien a buscar o no.
En aquest moment vaig decidir que intentaria acabar. Encara ara no sé ben bé perquè. Si havia fet 60 kilòmetres i 4500 metres de desnivell, podia intentar fer-ne 48 més. Vaig canviar d'opinió de cop al cap d'un kilòmetre, just en el moment de travessar la carretera i començar a pujar cap a La Covil (2004 m). Un altre bosc atapeït on no passava un gota d'aire i amb rampes brutals de més de 30 graus. No sé el que vaig tardar en arribar a dalt, només recordo dos nanos joves a Coll Pan recordant-nos que només ens quedaven 12 kilòmetres mig planers per arribar a Campelles. Un cop allà, una mica de pa amb formatge, i a preparar pels 4 o 5 kilòmetres que quedaven fins a Ribes. Ja començava a fosquejar. Em vaig posar el frontal, vaig carregar les ampolles, i vaig baixar concentrat pel mig d'un bosc que dubto m'hagués atrevit a baixar de nit en condicions normals.
Eren les deu o dos quarts d'onze quan vaig arribar a Ribes. Els bars ja recollien les taules de les terrasses. De cop, el somriure de l'Alícia que m'esperava amb una pancarta que havia fet durant la tarda amb els noms de tots els amics que li estaven enviant whatsapps de suport em va fer pensar que tenia molta sort. Que ja quasi estava, que ja només em quedava una opció: arribar.
Vaig menjar-me una barreta energètica, vaig re-emplenar les ampolles i sense pensar-ho varem començar amb un grupet a pujar el Taga (2040m). Recordo sentir els pals dels altres nanos picar a terra, de sentir la respiració com després de 85 kilòmetres s'anava apagant. Si arribava a dalt estava salvat. Només calia fer la última pujada, 1200 metres en 8 kilòmetres. A partir de la meitat de la pujada, els boscos varen deixar pas als prats. Totalment a les enfosques, anàvem seguint les marques de color que semblava que s'enfilaven fins al cel. A dalt de tot, i com un estel, es veien frontals d'altres corredors que ja estaven marcant. No arribava mai. Varem pujar el Taga en una 1 hora i 45 minuts, no varem ni parar, i en 20 minuts èrem de baixada al Coll de Jou. Penúltim avituallament. Vaig endrapar dos pans bimbos amb formatge i varem començar per afrontar els últims 16 o 17 kilòmetres.
Del final només recordo que el dolor de les cames m'irradiava cap als glutis i a les pujades em costava fins i tot pujar-les caminant. Els últims 6 kilòmetres els vaig fer corrent pel mig de corriols, pensant en les vegades que m'havia imaginat aquest moment, dels dubtes que havia tingut, pensant en en la paciència infinita de l'Alícia, en les estones viscudes entrenant amb en Panxii, en Jordi, la Mireia i en Toni, en la trucada d'un amic en el moment clau, en tots els llibres que m'havia empassat, en les frases que em repetia mentre corria als matins.
L'entrada de Sant Joan pel pont vell em va recordar que portava pràcticament 22 hores i mitja corrent i 25 hores despert. En aquell moment no em vaig sentir gens especial. Simplement agraït de tenir la sort de poder-ho intentar, d'estar acompanyat de qui estic.
Dos o tres dies després continuo pensant que aquesta cursa no té cap mèrit més enllà de la meva superació personal. És la mateixa que un dia em va fer decidir posar-me a córrer per primer cop (vaig córrer 20 minuts i vaig estar dos dies que no podia pujar les escales de casa), la mateixa que va fer pujar per primer cop al Sagrat Cor i pensar-me que m'explotaria el cor --te'n recordes Toni?--, i la mateixa que em va fer posar-me a estudiar de nou cinc anys enrere deixant mil entrebancs pel camí.
Suposo que ja us heu imaginat que això no va córrer, ni de temps ni de distància, sinó de ganes i d'agraïment. Estem tant aprop dels nostres somnis com ens permetem imaginar-ho. Amb sabates o sense.
Suposo que ja us heu imaginat que això no va córrer, ni de temps ni de distància, sinó de ganes i d'agraïment. Estem tant aprop dels nostres somnis com ens permetem imaginar-ho. Amb sabates o sense.
s
podeu veure fotos de la cursa en els següents enllaços:
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10151594743792779.1073741825.639362778&type=1
http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/1204?utm_source=&utm_medium=&utm_campaign=
http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/1204/foto/41950
dilluns, 3 de juny del 2013
Participació a la Rogaine del Rebost
Ahir diumenge va tenir lloc la Rogaine del Rebost al Santuari de Falgars (Berguedà). Les curses de Rogaine (Rugged Outdoor Group Activity Involving Navigation and Endurance) són curses d'orientació de resistència per equips d'entre 2 i 5 persones. En aquestes proves es tracta de trobar el màxim nombre de fites senyalades en un mapa, en un temps determinat, per tant, és una combinació de navegació, estratègia i resistència. De Rogaines n'hi pot haver de 3 hores (populars) de 6 o fins i tot de 24h.
Els mapes de Rogaine poden ser diversos. El d'aquest cap de setmana tenia una escala de 1:15000. Les fites, disperses pel mapa, tenen diferents puntuacions: les més assequibles de trobar valen 3 punts i les més tècniques i de dificultat en valen 9. Juntament amb el mapa, s'hi adjunta una simbologia que descriu la característica de la fita: si es troba en un tallat de roca, en una clariana de bosc,etc, i també indica la seva orientació. També és important el material obligatori per participant: brúixola, impermeable, manta tèrmica, xiulet, aigua i barretes, i cal afegir una farmaciola i mòbil precintat (no smartphone) per equip. Són prohibits els gps.
Les categories són masculines, mixtes o femenines. Guanya l'equip que aconsegueix un nombre màxim de punts i en cas d'empat, el que arriba abans a la meta. Si s'arriba una mica més tard que el temps pactat, s'aplica una penalització. L'avantatge d'aquestes curses és que són aptes per a tothom: qui vol les fa corrent i al màxim nivell i qui no les pot fer caminant xino-xano.
 |
| Decidint l'estratègia del recorregut |
La Rogaine del Rebost d'aquest diumenge va començar amb un petit briefing pels participants. Un quart abans de la sortida ens van lliurar el mapa per estudiar-lo i decidir estratègicament quines fites atacar primer. Nosaltres, en Jan i la Mireia, vam fer equip mixte: jo hi posava les cames i en Jan l'estratègia. Després d'estudiar el mapa, vam decidir les primeres fites i vam fer-hi via. El paisatge de la serra del Catllaràs és espectacular.
 |
| El Pedraforca des de la Serra del Catllaràs |
Mica en mica anàvem guanyant desnivell i les cames el començaven a notar. A mig recorregut ens anàvem trobant una parella que sabíem que ens duien avantatge. Al final, l'estratègia ens va fallar una miqueta. Després de fer dues fites de 9 punts, algunes de 8 i altres de 6, vam decidir tornar cap al Santuari. Hi vam arribar mitja hora abans, i vam fer dues fites del voltant de 3 i 6 punts. Potser vam calcular malament la distància i podríem haver fet algunes altres fites més. Tot i això el resultat va ser fantàstic i vam quedar segons de la categoria sènior mixta.
 |
| El premi: una coca i un fuet per a cada equip |
Ah! I el millor de tot plegat: Els macarrons amb botifarra, que després de 6h per la muntanya menjant barretes, es van posar d'allò més bé.
diumenge, 12 de maig del 2013
IV cursa pel cor de la Fageda i II cursa de muntanya de Banyoles
Aquest cap de setmana ha estat una mica frenètic perquè Besalucross ha participat en dues curses, totes dues de muntanya: hem disfrutat corrent per la natura aprop dels nostres boscos, rierols i camps.
IV Cursa pel cor de la Fageda
Els 3 primers han fet el recorregut curt, de 13,6 km. En Toni ha quedat a la posició 26 amb un temps de 1h0'52'', en Jaume a la posició 27 amb un temps de 1h01'11'', i en Jordi Serra a la posició 56 amb un temps de 1h06'38''.
En Peti el de la cursa llarga, de 25 km, ha arribat a la posició 110 amb un temps de 2h37'. La cursa passava per la Fageda i el volcà Santa Margarita, entre d'altres.
II Cursa de muntanya de Banyoles
El sentit de la cursa era l'invers al que ens varem trobar l'any passat. Primer es començava amb 2.5Km vora l'estany per enllaçar directament amb la pujada a San Patllari pel Pla d'Avarany. Des d'allà, 7Km de baixada per donar part a la segona part de la cursa, un cop travessada la carretera de Mieres. Pujada duríssima però curta al Puig de les Gitanes, i a partir d'aquí tot uns corriols per enllaçar amb el Puig Clarà, on començava una baixada molt tècnica que ens ha portat fins a l'Estany. L'última pujada de la cursa ha estat el Puig de Sant Martirià i a partir d'aquí ja directes cap a l'arribada.
dijous, 2 de maig del 2013
Participació a la 1a cursa de la Moixina
El dimecres 1 de maig, Besalucross va participar a la 1a cursa de la Moxina. L'atleta Laia Dosil va a conseguir un fantàstic 2n lloc a la classificació femenina. La organització de la prova va estar molt bé. Només hi va haver un punt del recorregut que no va ser suficientment senyalitzat i alguns corredors es va perdre i van acabar fent 3 km més del recorregut marcat. L'atleta Xavier Sala, que fa 15 dies va aconseguir finalitzar la Trail Walker, amb l'equip 100 s'Ungles, també va participar (li falta la samarreta del club, però). Podeu trobar les classificacions aquí. Felicitats a tots dos.
dimarts, 5 de març del 2013
2a Cursa de Muntanya de Banyoles
Ja estan obertes les inscripcions per la 2a cursa de muntanya organitzada per la secció de muntanya del Club Natació de Banyoles i que es realitzarà el pròxim 12 de maig. Vinga ànims amb aquesta que és molt maca!!!
Més informació a la pàgina de la cursa.
diumenge, 3 de març del 2013
Mitja marató de Banyoles i volta popular a l'estany
Aquest matí alguns membres de BesalúCross hem anat a lluir samarreta a la 19ª Mitja Marató de Banyoles i 6ª Volta popular a l'Estany. El dia era fantàstic, i la participació també. La mitja ha estat molt ràpida i alguns ho han pagat al final :-)
 |
| Preparats per a la sortida |
 |
| D'esquerra a dreta: Xevi, Pau, Joan, Peti, Mireia i Laia |
Els millors del club han estat en Jordi Balateu amb un temps de 1h34'18'' i tot després la gran promesa del club, en Pau Garcia, que amb només 17 anys ha fet un temps de 1h34'59''. Seguidament hem entrat la Mireia (1h35'42'') i en Xevi i en Joan (1h46'30''). La Laia ha quedat primera classificada de la volta popular a l'estany. Podeu trobar la classificació general de la mitja aquí.
dilluns, 25 de febrer del 2013
1ª Marató i Mitja Marató de les Vies Verdes
Ahir, l'Àngel, la Mireia i en Toni varen participar en la 1ª Marató de les Vies Verdes de Girona.
En la categoria de mitja marató, l'Àngel tot i les molèsties que arrossegava des de la Feixina de Beuda, es va colar a l'arribada de Sant Feliu en el primer terç de la classificació (1h 39m), en la posició 103 del 313 atletes. Es rumoreja que ja està preparant la marató completa per d'aquí un any...
En la categoria de marató, tant la Mireia com en Toni varen plantejar una cursa en grup estirant-se un de l'altre clavant el cronòmetre a la línia d'arribada en 3h i 25 minuts. Aquest temps va permetre a en Toni classificar-se en la 47 posició absoluta de 331 corredors, (45 de la general, i 16è de la seva categoria), quedant-se només a 7 minuts del seu rècord absolut (3h18m aconseguit a la passada Marató de Barcelona) tot i el terreny. Qui ens ho havia de dir quan pujàvem a Sagrat Cor com qui va a l'Everest...
La sorpresa la va donar la Mireia, que amb 3h 25m va entrar en segona posició en categoria femenina absoluta i en primera per categoria d'edat, molt per sota de les seves previsions de 3h 50m. Sense paraules, tot i que em sembla que no sorprèn gaire als que van a córrer cada dissabte amb ella...
Podeu veure els tracks de la mitja aquí, i el de la marató aquí. Les classificacions estan a la web de l'organització.
Moltes felicitats!!!!
diumenge, 20 de gener del 2013
Dia complet: matí marxa de la Feixina i tarda presentació de Besalucross
XX Ruta de la Feixina de Beuda
Ei, avui ha estat un dia complet! Al matí, ben d'hora, hem participat a la XX marxa de la Feixina de Beuda. En Pere, en Sergi, en Xavi, l'Àngel i en Toni i la Mireia, hem completat els 14 km de la marxa qui més qui menys corrent. Els primers han estat en Sergi i en Pere, que amb un temps de 1h51' n'han tingut prou.
Al matí quan hem sortit plovisquejava fins i tot una mica, però a mida que hem anat pujant, els núvols s'han anat esvaint. Al final, i ja baixant de la mare de Déu del Mont, les vistes eren espectaculars. La ruta l'hem pujada al wikiloc per qui tingui ganes de fer-la.
Presentació de Besalú Cross
A la tarda, cansats però contents, hem presentat oficialment el nostre club a l'ajuntament de Besalú. Ens han acompanyat l'alcalde Lluís Guinó, la regidora Fina Surina, en Xavi Abellana d'Atletisme Girona i molts companys i amics que han omplert la sala.
Darrera una taula presidida per la nostra fantàstica samarreta (des d'aquí donem gràcies a l'Albert Sararols pel disseny), hem parlat de les activitats de l'any passat i també quines són les noves propostes pel 2013 (que anireu trobant en el nostre blog). S'ha comentat que l'objectiu principal de la nostra entitat és la promoció i pràctica de l'esport, en concret de l'atletisme i el cross de muntanya.
Hem formalitzat també el nostre agermanament amb el club Atletisme Girona. El seu president, Xavi Abellana, s'ha ofert per ajudar-nos amb allò que puguin. Així també ens hem ofert nosaltres. Al final, unes paraules de l'alcalde, que ens ha ofert tota la infrastructura i instal.lacions necessàries per desenvolupar les nostres activitats. Moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat!
dijous, 3 de gener del 2013
Curses de Sant Silvestre 2012
L'Àngel, en Toni, en Quim i la Mireia varen participar aquest dilluns passat a diferents curses de Sant Silvestre. En Toni i l'Àngel es van decidir per la cursa de Girona, que es feia a la tarda. La cursa de Girona és una cursa amb molta participació ( 1600 inscrits a l'edició d'aquest any), de 5 km i totalment per asfalt. En Toni va literalment volar per aconseguir classificar-se a la posició 69 de quasi 1500 que varen prendre finalment la sortida, amb una mitjana per sota de 3.5 min/km ( molt per sota dels 4 min/km que volia fer ell). L'Àngel seguint el seu tarannà, s'ho va agafar amb més calma, i va arribar a la posició 1089.
La Mireia en canvi, va participar a la cursa de Cadaqués, on el recorregut era mixte (terra/asfalt) i una mica més llarg (10km) i que transcorre entre platges com la de PortLligat. Doncs bé, la cosa no podia anar millor i la Mireia se'n va emportar la cursa en la categoria femenina!!!!
Pel que fa a en Quim Casellas, encara no tenim feedback de com li va anar. En quant tinguem més informació actualitzem!!!
Moltes felicitacions a tots tres per les vostres curses!!!! Més informació als llocs oficials:
Moltes felicitacions a tots tres per les vostres curses!!!! Més informació als llocs oficials:
http://www.sansilvestrecadaques.com/
http://www.girona.cat/ssilvestre/cat/index.php
Subscriure's a:
Missatges (Atom)