diumenge, 22 de juliol de 2012

II Triatló de St. Pere Pescador: Molta Tramuntana

Avui al matí hem participat la Laia i jo a la triatló de St. Pere. Un total de 151 participants han arribat a la meta, el més ràpid en un temps de 42'53'' per completar 600m nedant pel fluvià, 10 km en mountain bike i 2.5 km corrent.
 Només d'arribar ja hem notat la tramuntana, que malauradament encara ara revifa el foc de l'Empordà. El tram nedant del riu ha estat força senzill. L'aigua del Fluvià era freda però els llots del fons es notaven ben tebis. Al sortir de l'aigua, una correguda per posar-nos les malles i la samarreta, netejar-nos els peus i pujar a la bici, tot plegat, de vertigen.
 La bicicleta ha estat el més dur, perquè la tramuntana bufava en contra, tenia un freno trencat, i es feia difícil avançar. El recorregut era senzill exceptuant un parell de trossos de sorra de platja, que he hagut de baixar i empènyer la bicicleta. Val a dir que molts participants m'han avançat en aquest tram, la bicicleta no és el meu fort.
 La cursa a peu ha estat simbòlica, perquè només eren 2,5km al costat del Fluvià, una pista d'anada i tornada. Tot i que hem pogut avançar alguns participants, el tros s'ha fet curt, i hem acabat la cursa en 85 posició de la general (i 8 femení) amb un temps de 59'03'' i 126a posició (i 13 femení) amb un temps de 1h 7'. La classificació sencera aquí. L'experiència ha estat bona i ens ha deixat amb ganes de tornar-hi. Tot i que a la tarda portava un aplatanament a sobre... Que lluny se'm fa pensar en una triatló de veritat!





dissabte, 14 de juliol de 2012

Èxit de participació a la primera sortida nocturna!

Ahir vam celebrar la primera sortida nocturna i la participació va ser tot un èxit. Més de 35 corredors, dones i homes de totes les edats van escollir un dels 2 recorreguts proposats, de 11 i 6 km respectivament (curosament dissenyats i posats al mapa per en Jaume). La dificultat del recorregut era baixa, però la frondositat dels boscos va fer que algun participant corrés algun km extra. Tot i això, tothom va arribar sa i estalvi a l'arribada. Després de l'esforç, una bona dutxa i un bon sopar al bar de la piscina de Besalú.

Cal remarcar que l'edició va comptar amb la presència de corredors de tota la comarca i vam tenir el privilegi de veure competir l'ironman més famós de Besalú, acabat de tornar de la seva fita a Àustria. També va ser destacable la gran participació femenina a l'esdeveniment.

Els de l'organització vam quedar molt satisfets i esperem que els participants també. Això ens anima a pensar en una pròxima edició per l'any vinent per tal de poder millorar alguns aspectes.

Totes les fotos de la sortida les podeu descarregar aquí!

divendres, 13 de juliol de 2012

Avui aquesta nit, sortida nocturna @ 21:30 a la piscina!

Aquesta nit organitzem la primera sortida nocturna. Esperem una bona assistència i que tothom ho pugui disfrutar!
Algunes recomanacions:

  • L'hora de sortida és a les 21:30h al pàrquing de la piscina, es prega puntualitat.
  • És obligatori dur frontal
  • S'organitzaran dues sortides, una de curta (6km) i una de llarga (11 km). La ruta de la sortida curta està indicada a la imatge de sota
  • Després hi haurà sopar a la piscina, pels que ja s'hagin apuntat
  • El Besalú Club Natació ens permet dutxar-nos però en cap cas ens permetrà que ningú es banyi a la piscina
  • Els circuïts no estan marcats. No obstant, hi haurà membres de Besalú Cross que guiaran les sortides, siusplau, seguiu les seves indicacions
  • Besalú Cross no es fa responsable de les imprudències que pugui cometre qualsevol participant


dilluns, 2 de juliol de 2012

Sortida nocturna: Divendres 13 de juliol @ 21:30h, pàrquing piscina

Pedres al camí

"What is now proved, was once only imagined"
"El que ara s'ha demostrat, un dia era només imaginable"
William Blake


Deu fer cosa de tres any i mig, sortia a córrer un parell de cops o tres per setmana amb un amic. Ho solíem combinar amb sortides amb BTT, que sovint acabaven amb el meu amic estirat blanc al terra i jo buscant el telèfon de la seva dona per si el color de la seva pell no canviava. En aquells moments, bàsicament ens dedicàvem a fer la volta a Can Batlle, passar a l'altre costat de l'autovia i tornar per can Ring. La veritat es que el nostre estat físic deixava força que desitjar. En una d'aquestes sortides, aquest amic es va entrebancar amb una pedra a Can Ring i es va regirar el peu. Com a mínim va estar sense fer absolutament res d'esport durant 6 mesos i per tornar-lo a veure córrer va passar un any.  

Em sembla que encara anava coix quan un dia va arribar a casa i em va dir que volia provar de fer un triatló petit que no recordo a on es feia. Per la confiança que tinc amb ell, puc dir que semblava força inversemblant que una persona en aquell estat físic pogués fer ni una volta a l'estany. Per acabar-ho d'adobar, feia poc temps que ho havia complementat amb la fabulosa idea de que volia treure's també l'accés a la universitat, 20 anys després de no obrir un llibre que no fos de bicicletes de muntanya...

Al primer triatló crec que es va sortir de les boies que envolten el circuit del mar, però resulta que el va acabar. De tant en tant, sortíem a córrer i parlàvem de d'esquemes d'estudis, del Racionalisme i de l'Idealisme en filosofia. El seu estat de forma anava canviant progressivament, però el canvi més bèstia continuava invisible per mi. Van arribar també alguns triatlons olímpics fins que un dia, em va dir que s'estava preparant per fer un "half", que és mig Ironman (1900 metres nedant, 90 km en bicicleta, i mitja marató).

Va acabar el primer "half" i després d'aquests en varen venir més al mateix temps que es va treure l'accés als 25 anys. Però lo bo encara estava per arribar. El mateix paio que un dia casi se'm desmaia pujant per Espinau, em diu que vol fer un Ironman. Tinc que admetre que al principi no me'l creia, ja que m'ho intentava imaginar mentalment i normalment el que em venia al cap eren atletes d'aquests super musculats que surten als anuncis de colònies. 

Al setembre de l'any passat, resulta que em diu que vol treure un joc de taula de Besalú. Jo ja no m'he avenia. Feina, hores i hores d'entrenaments per a l'Ironman i ara a sobre es posa a jugar a ser emprenedor?  Difícil de creure per un cec com jo. Però poc a poc entre comtes Tallaferro i taulells de tela, les hores i hores de piscina s'anaven incrementant i la seva silueta s'anava esculpint. És més que segur que durant aquests 10 mesos, l'hagueu vist anant a treballar a Banyoles amb la bicicleta de carretera a les 8 del matí.

Ahir era el dia. Després de 14 hores de sofriment, en German va finalitzar a Àustria, un Ironman que segurament només ell era capaç de visualitzar dins del seu cap feia un any.  De cop, vaig entendre la meva ceguera que em feia incapaç d'entendre com era possible que anés aconseguint totes les fites que es proposava: mirant les cames o els rellotge no veus la força. Tota la força estava en la seva determinació, en el seu cap. 

Ahir vaig rebre una llicó pràctica de vida que dubto que oblidi mai més, i que és probable que ni ell sàpiga que me l'ha donada: som els nostres somnis.

Moltes felicitats German.