Només d'arribar ja hem notat la tramuntana, que malauradament encara ara revifa el foc de l'Empordà. El tram nedant del riu ha estat força senzill. L'aigua del Fluvià era freda però els llots del fons es notaven ben tebis. Al sortir de l'aigua, una correguda per posar-nos les malles i la samarreta, netejar-nos els peus i pujar a la bici, tot plegat, de vertigen.
La bicicleta ha estat el més dur, perquè la tramuntana bufava en contra, tenia un freno trencat, i es feia difícil avançar. El recorregut era senzill exceptuant un parell de trossos de sorra de platja, que he hagut de baixar i empènyer la bicicleta. Val a dir que molts participants m'han avançat en aquest tram, la bicicleta no és el meu fort.
La cursa a peu ha estat simbòlica, perquè només eren 2,5km al costat del Fluvià, una pista d'anada i tornada. Tot i que hem pogut avançar alguns participants, el tros s'ha fet curt, i hem acabat la cursa en 85 posició de la general (i 8 femení) amb un temps de 59'03'' i 126a posició (i 13 femení) amb un temps de 1h 7'. La classificació sencera aquí. L'experiència ha estat bona i ens ha deixat amb ganes de tornar-hi. Tot i que a la tarda portava un aplatanament a sobre... Que lluny se'm fa pensar en una triatló de veritat!
Molt bé noies!!
ResponEliminas