dimecres, 4 de desembre de 2013

Assamblea ordinària de socis

Ja fa un any que ens vam constituir i toca assamblea de socis!  Posem-nos a fer feina, doncs:
  • Dia: 05/12/13
  • Hora: 21h
  • Lloc: cal Campaner
L'ordre del dia és el següent:
  1. Presentació dels membres de la junta
  2. Estat de comptes i pressupost 2014
  3. Samarretes
  4. Activitats 2013/2014
  5. Torn obert
Us hi esperem!

dimarts, 19 de novembre de 2013

TRAVESSA ULLDETER NÚRIA

                                          El Gra de Fajol gran i petit.

A vegades quan un té ganes de transmetre segons quines sensacions és fàcil caure en tòpics que poden semblar fins i tot exagerats: que si aquesta és la millor excursió que es pot fer pel nostre Pirineu català, que si és d'una bellesa paisatgística que supera qualsevol previsió, que si és una meravella de caminada...
I en aquest cas sí, segurament quedaria curt doncs, sens dubte, parlem d'una caminada que supera qualsevol previsió. És cert que per fer-la a peu és recomanable fer-ho a finals de primavera però nosaltres ens hem aventurat i l'hem feta a principis de novembre. Jo personalment, m'esperava un temps d'aquells que fan tremolar; molt d'aire i molt de fred, per això duia cinquanta mil capes de roba, per no passar fred. I al final resulta que el temps ha estat acceptable. Una mica d'aire, una mica de boira i molt de sol. No ens podem queixar.

                                         NOUCREUS
 Aquesta ruta l'hem feta amb dues variants; quan hem arribat al coll de la Marrana, un grup a planejat fins al coll de Tirapits, i l'altre s'ha enfilat cap al pic de Bastiments i ha fet tota la carena del coll de Tirapits i el pic de l'Infern. Ha Continuat cap el pic de la Fossa el Gegant i el pic de Noucreus. Aquí hem fet la llarga baixada que ens porta fins al Santuari de Núria.
Es tracta d'una travessa d'alta muntanya. Per tant, a banda d'estar físicament preparats, cal estar en tot moment atents a les inclemències del temps i en aquesta zona els canvis bruscs són freqüents. Tot i això hi hagut gent que no està habituada a caminar per aquestes altituds que s'han atrevit a fer la ruta llarga. Felicitats a tots, sou molt valents i valentes.
 
Hem començat a caminar, just al revolt de dretes que hi ha un petit pàrquing i un rètol que indica el cami cap al refugi d'Ulldeter. Tots ben equipats hem començat el primer ascens cap al refugi. Xino-xano i un darrere l'altre com formigues, hem anat pujant sense cap difcultat. Amb pocs minuts hem arribat al refugi. Edifici propietat del Centre Excursionista de Catalunya situat a 2.235 metres d'alçada, inaugurat l'any 1959 i que disposa de 52 places. Antigament, a uns 150 metres més amunt hi havia l'antic xalet-refugi del qual avui ja només en queden quatre pedres amuntegades. Va ser construït l'any 1909 per l'arquitecte Jeroni Martorell i va ser el primer refugi de muntanya de Catalunya. Destacava sobre tot per la seva clara referència modernista. (petita informació)

                                         PUJANT CAP AL REFUGI D'ULLDETER
Seguim enfilant-nos fins al proper objectiu: El coll de la Marrana. L'itinerari aquí ja comença a canviar deixant enrere els arbres i el camí marcat. Passem fins i tot pel mig del que, a l'hivern, són pistes d'esquiar i, sense pèrdua, seguim amunt. A la nostra esquerra, majestuós, ens queda el Gra de Fajol.
 A dalt, coll de la Marrana, ens aturem per fer el primer mos, reposar una mica i deixar perdre la mirada. No ens n'oblidem, que  som  a 2.529 metres d'alçada
                                          Tots junts fent un mos i Bastiments al fons
El grup que ha dicidit fer la ruta llarga, continuem l'ascens en sentit nord cap al Pic de Bastiments, seguint cap al pic de Fresers i el pic dels Gorgs, carenejant a una alçada d'entre 2.700 i 2.800 metres i que ens permet gaudir de les millors vistes de tot el recorregut, del circ de Carançà. Del pic dels Gorgs, ens desviarem una mica per coronar el pic de l'Infern, tornar al pic dels Gorgs i arribar fins el coll de Tirapits. Jo com que sóc una mica curiós, decideixo abançar-me una mica i baixar fins a la cabana de Tirapits on hi ha un punt S.O.S amb el qual pots contactar amb el servei d'emergències. Al cap de pocs minuts ja torno a unir-me al grup.
Continuem pel coll de Carançà fins al pic de la Fossa del Gegant i després fins al pic de Noucreus.   

                                         BASTIMENTS 2883ALT.

                                                          Toponímia Noucreus.
Hi ha diferentes versions al respecte del topònim Noucreus, ja que la llegenda explica que les creus clavades en el coll, són en record d’uns pelegrins morts quan anaven cap al Santuari de Núria. Una altre versió, indica que les creus són en memòria d’uns fugitius que per motiu polític o econòmic varen morir en travessar el coll i una tercera opinió, és que les creus simbolitzen els llindars de la muntanya, com és feia antiguament. Vosaltres mateixos, agafeu la que més us agradi, jijijji

                                         NOUCREUS 2799ALT.
A partir d'aquí ja només ens queda una llarga baixada fins al Santuari de Núria i només ens quedarà complir amb la tradició que mana ficar el cap a dins l'olla que hi ha a dins l'església, (hem sembla que en Pont va ser l'únic que ho fa fer) i a esperar el primer tren cremallera que baixi. Quatre membres del grup vam dicidir finalitzar els 7 quilomètres de baixada corrents i així acabar d'esgotar les últimes forces que ens quedaven. Un cop reagrupats a Queralbs, fem una cerveza que es posa de nassos i pugem a l'autocar que ens durà cap a casa, Besalú.

                                          LA CARENA DEL PORTELL
Per acabar, felicitar a la Gemma Valentí i donar-li les gràcies per aquest dia tan, com diu la meva filla petita, xulo, ja que ha estat gràcies a ella que tots nosaltres hem pogut realitzar aquesta travessa i gaudir del nostre pirineu i d'una molt bona companyia. Moltes gràcies Gemma, espero que ja estiguis pensant amb la pròxima sortida. Sobretot no t'oblidis de les xuxes.

                                         CIRC DE CARANÇÀ (IMPRESIONANT)

diumenge, 10 de novembre de 2013

Rogaine Cap de Creus: Un mar d'espines!

Matí de tramuntana a Port de la Selva
Ahir es va celebrar a Port de la Selva la Rogaine del Cap de Creus. El dia va començar amb fred i tramuntana. Cap a dos quarts d'onze entràvem al parc tancat per la revisió de material: impermeable, manta tèrmica, brúixola, 1l d'aigua, sportident i menjar per participant. Calia afegir-hi una farmaciola, frontal i mòbil precintat per equip.
Quan faltaven 20 minuts ens van repartir el mapa i vam poder decidir quina era la millor estratègia amb el company. En total vam participar-hi 2 equips, l'equip Escorniflant, de'n Ferran Coves i en Pere Ventura, i l'equip PataTeam, de'n Jan Esquerra i la Mireia Dosil. 
A les 11 en punt, els equips sortien en totes direccions: prop de 400 inscrits, repartits entre la Rogaine popular de 3h i la de 6h. Ben aviat ens vam adonar de la complicació del terreny, amb fortes pendents, pocs camins i molta vegetació seca i baixa, que punxaven les cames com ganivets: argelagues, esbarzers i algun altre arbust que transformava el recorregut en un petit viacrucis. Els dos equips vam fer rutes semblants, i les conseqüències del terreny també van ser similars (amb esgarrinxades i punxades a les cames). Al cap de 3h de cursa, el cansament i la dificultat de trànsit entre espines es feia notar, però calia anar a l'idea per no perdre punts i fer el màxim nombre de fites possibles.
El mapa
Al final, cansats després de 6h voltant pel cap de Creus, l'equip Escorniflant va completar el recorregut amb 131 punts i l'equip Pata Team amb 153 va quedar 5è classificat de la categoria mixta XS.
Tota una experiència que val la pena provar almenys una vegada!

dimarts, 5 de novembre de 2013

Bona participació a la Cursa de muntanya de Girona

En Joan, en Pitu, l'Enric i en Pau apunt per començar la cursa
Un ambient engrescador amb un cel gris ens acompanyaven el matí del diumenge 3 de Novembre. Bambes de coloraines, maillots, ampolles i gels oferien un panorama diferent a la Girona més vella. Era el diumenge de la cursa de muntanya de la capital gironina. Quatre besaluencs ( En Joan Serrita,  Pitu Gussinyé , Pau García i Enric Guardiola ) varen escollir aquella hora i aquell lloc per disfrutar i patir plegats els 18 Km que durava el recorregut. Va ésser un recorregut bonic, variat, entretingut,... però exigent. Molt exigent. Els corriols i els camins propers a la ciutat, sovint, amagaven pujades desafiants i baixades tècniques que, poc a poc, et massagaven el cos. Amb el pas dels metres i dels Km, el recorregut va prendre formes més suaus molt agraides pels més de 300 corredors. Finalitzar la prova en menys de dues hores va ésser un dels objectius dels nostres atletes. En Pau i l'Enric ho varen aconseguir i aquest fet els va portar a ocupar la tercera plaça del podi en les seves respectives categories. En Pitu, més novell en aquest tipus de proves, va finalitzar molt bé, a més, emocionat i molt engrescat per a buscar-ne una altra. En Joan, més esllomat fruit del poc temps que disposa per entrenar, va fer molt més del que ens pensavem. Moltes felicitats a tots i, sobretot, " CAP i CAMES ".

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Fantàstica actuació de Besalucross a la XXXV Cursa Popular del Carrer Nou

Els atletes de Besalucross instants abans de prendre la sortida
Varis atletes de Besalucross van participar ahir a la XXXV Cursa Popular del Carrer Nou, de 10km pels carrers de Girona. D'un total de 1500 participants, en Pau Garcia va arribar el 44è amb un temps de 37'55'' seguit de'n Toni Cuesta, posició 52a amb un temps de 38'30''. L'Àngel Sánchez i en Pere van completar-ho amb 53'. La Laia Dosil va arribar al lloc femení 66, amb un temps de 52'08'', i l'Esther Valentí i la Rosa Ventura, en els llocs femenins 116 i 117 respectivament, amb un temps de 57'57''.
Cal destacar el ple de la família Cuesta-Ventura, perquè la Laia i la Tània Cuesta també van participar a la cursa infantil.
Moltes felicitats a tots plegats!

diumenge, 13 d’octubre de 2013

1a Cursa de muntanya de Besalú: Tot un èxit!

Instants abans de la sortida
Al final ha arribat el gran dia! Avui hem celebrat la 1a cursa de muntanya amb un rècord de participació: 194 inscrits, tot un èxit! A les 6 del matí els voluntaris de Besalucross ja feinejàvem pel pavelló, per tenir-ho tot apunt: briefing amb els controls, botifarres, coques, arcs de sortida i arribada, tanques per tallar el trànsit.... 
La cursa tenia una circuït molt ben marcat i el temps també ens ha acompanyat. La cursa masculina l'ha guanyada l'Albert Cuadros Baserba, del Blok Agullana, que l'ha completada amb un temps de 58'11''. La primera plaça femenina se l'ha endut l'atleta Judit Riera, el Club Atletisme Pescallunes, amb un temps de 1h8'18''. El primer local ha estat en Pau Garcia, amb un temps de 1h4'50'' i la primera local, la Marta Guardiola, amb un temps de 1h16'48''. Podeu trobar les classificacions a la web de la cursa.
En Quel Galceran ja ens ha fet un vídeo que podeu veure en aquesta entrada. En aquest vídeo hi apareix el tram de Sant Fruitós i la baixada 'suicida' per la línia de la llum.

En aquest enllaç hi podeu trobar totes les fotos.
Estem cansats però satisfets de la feina feta, i el cap ja el tenim treballant per l'edició de l'any vinent. Esperem superar totes les espectatives.
Moltes gràcies corredors, voluntaris, organitzadors i patrocinadors per haver-ho fet possible. Salut i cames!

1a Cursa de muntanya: 13 km, 500+, 13 Oct 2013

Ja tenim apunt la nostra primera cursa de muntanya! Serà el diumenge 13 d'octubre del 2013, a les 9h. L'inici i l'arribada és al pavelló municipal de Besalú. El recorregut: 80% corriol amb algun tros de pista de muntanya. El circuït transcorre per llocs emblemàtics com és ara el Pont Romànic i també l’ermita del Sagrat Cor, situada dalt de tot del Puig Cornador. Tot i no ser gaire llarga (13 km) amb 500 m de desnivell acumulat,  la diversitat de terrenys la fa interessant i disfrutable per aquells que els agrada córrer en llibertat per la muntanya.  La cursa l'hem preparada amb molta il.lusió i esperem que tingui molt d'èxit de participació.

Tota la informació: recorregut, inscripcions, etc. la podeu trobar a la web de la cursa

dimecres, 2 d’octubre de 2013

Participació a la Trail del Camí Ral. Olot-Vic.

El passat 29 de setembre quatre companys del BesalúCross (En Marc, en Pau, l'Enric i en Xevi) van participar a la trail Olot-Vic. En total són 46Km amb un desnivell positiu de 900 i pico metres. La cursa surt d'Olot i utilitza l'antic i bonic Camí Ral per arribar fins a Vic, passant per llocs de gran bellesa (sobretot a la primera part de la prova). En Pau i en Marc van trigar poc més de 4 hores i mitja en arribar. L’Enric no va arribar a les 5 hores i en Xevi 6 hores i 18 minuts. Cal destacar, però, el primer lloc de la classificació de la seva categoria aconseguit pel Pau. Felicitats a tots 4 per aquest repte!
En Marc, en Pau, l'Enric i en Xevi abans de sortir

dilluns, 26 d’agost de 2013

CASTELLOT I MARE DE DÉU DEL MONT

MARC BOHER, MARC, PITRE I JAUME

Dissabte dia 24 d'agost havíem decidit anar a passar el matí a muntanya, concretament a la zona de Vallter. Volíem pujar el Pic de l'Infern per la zona de la Coma d'orri. Però el senyor que ens vigila a tots va decidir que aquell dia s'havia de regar tot Catalunya. Doncs res, ens quedem a casa. Vam canviar els plans i vam anar a pujar el Castellot de Beuda i després la Mare de Déu del Mont. 


A les 7 hores com un clau érem tots a la piscina. Érem en Marc, Marc Boher, Pitre i un servidor. Agafem un cotxe i tots quatre enfilem cap a Beuda. Sortim caminant direcció a Maià per la pista asfaltada. A 500 metres agafem un corriol a l'esquerra que indica el Castellot. Aquí comença l'aperitiu de la sortida. En Pitre ens fa de guia. Anem fen xino-xano i al nostre ritme. Cal dir que els últims metres abans d'arribar al Castellot hi ha una pendent important. És curiós de veure com van construir un castell a dalt d'una roca. Sense perdre gaire temps continuem pujant direcció la Mare de Déu del Mont. Tot i que hi ha una pujada constant no hi ha dificultat. Al tram final, el nostre gps (Pitre), perd la cobertura i ens desviem una mica del corriol. Semblem cabres pujant per sobre les roques i entre mig dels arbres. Sort que desseguida torna a connectar amb el satèl·lit. Arribem a dalt 1180alt, fem quatre fotos, ens mengem un entrepà mentres parlem i tornem a arrencar. Baixem corrents. Ara ho fem pel corriol de Rocapastora. Cadascú al seu ritme. Un cop a baix anem fins al cotxe i finalitzem la sortida. 


Bona sortida, hem fet 9km amb un desnivell positiu de 800 metres. El nivell ha estat alt ja que pujàvem ràpids. Hem gaudit del nostre entorn, de la bona companyia i sobretot de l'esport. Ara toca començar a preparar la puja a Sant Ferriol que es farà el dia 15 de setmebre.     

dijous, 25 de juliol de 2013

Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar».


El dilluns 22 de juliol en Jaume i en jo (Toni) van anar a fer la volta Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs. A les 07:45 hores ens vam posar en marxa, sortint del pàrking del poble de Queralbs (1236m) vam enfilar pel camí Vell o camí dels Peregrins (GR-11). 
Durant tot el trajecte vam poder gaudir d’un paisatge meravellós, amb corriols zigzaguejant entre rouredes i transformats en petits rierols degut al desglaç. 
A les 09:00 vam arribar al mirador sobre Núria. Després de menjar uns fruits secs i veure una mica d’aigua vam baixar a la vall de Núria (1964m) per començar a fer la pujada al Puigmal (1000 m positius). 
En el primer quilòmetre vam pujar uns 300 metres per arribar a uns prats alpins on les vaques pasturen tranquil·les. Des d’aquest punt es pot veure el Pic de Finestrelles mentre el Puigmal no es mostrarà fins a pocs metres abans d’arribar. Seguim per enfilar cap a la Coma de l’Embut.
Creuem un rierol i passem pel costat del Forat de l’Embut on, per art de màgia, el riu ple d’aigua desapareix entre les roques. Finalment arribem al Pluviòmetre enfilant per una tartera molt dreta i revirada que ens durà fins al Puigmal (2910m).
Un cop a dalt, ens posem el paravents, fem unes fotos a dos parelles que mostren orgulloses la senyera amb el fons de la creu del Puigmal, la fem petar amb un senyor de 72 anys que ens explica que és d’Osona i que ha pujat pel Collet de les Barraques i els Tossals del Pas dels Lladres, ens fem unes fotos pel record, despleguem el mapa per fer un repàs de tot el paisatge que veiem i finalment iniciem el descens fins el pàrking de Fontalba.
Fem la baixada corrents però amb molta precaució perquè és una tartera molt dreta i revirada, tot i que ens aturem per contemplar al fons el Pic de l’Àliga (refugi de Núria).
Un cop al pàrking de Fontalba iniciem un descens d’uns 11 kms per una pista una mica pedregosa fins al nostre destí final, Queralbs. 
Finalment els nostres GPS’s (Garmin i Wikiloc) ens “expliquen” que hem fet uns 24 kms de distància, amb un desnivell positiu d’uns 1700 metres i amb una durada d’unes 5 hores... però el que aquests dispositius tant avançats no han captat és tot un seguit de sensacions i valors que volem compartir amb tots vosaltres. Salut i Cames!

diumenge, 7 de juliol de 2013

Sortida nocturna: tot un èxit!

El divendres 5 de juliol vam trobar-nos per a la segona sortida nocturna. En Pitra, en Jaume i en Toni van marcar el circuït aquella mateixa tarda, perquè les marques de dies anteriors s'havien esborrat. La calor del dia va començar a deixar pas a la fresca. 20 corredors intrèpids vam preparar-nos per la sortida. El ritme va ser tranquil, per anar parlant i fent via a la vegada. Aquest any sí que estava ben marcat el recorregut :-). Si t'hi fixaves, a mida que es feia fosc, es veien unes llumetes al terra, que eren els ulls d'unes aranyes petitíssimes, que quan les enfocaves es quedaven arraulides al camí.

Després de l'esforç, unes cerveses i un bon sopar al bar de la piscina. I més tard, música i gintònics per refer l'esforç.

Va ser tot un èxit perquè els que ens hi vam trobar vam disfrutar de la companyia tot fent esport. Entre nosaltres parlàvem però, que costa molt arrancar activitats com aquesta, potser ens esperaríem més gent. Alguns són de l'opinió que falta més difusió i d'altres pensen que la gent que corre tampoc és tanta per un poble tant petit com el nostre.


En definitiva, el debat està obert. El que sí és segur és que córrer enforteix les cames però també l'esperit. Salut!

dijous, 27 de juny de 2013

II sortida nocturna

Ja ha arribat l'estiu! I Sant Joan ja ha passat... Però no patiu, perquè divendres 5 de juliol pot tornar a ser una nit màgica! Com que l'any passat va ser tot un èxit de participació, enguany organitzem la 2a edició de la sortida nocturna.
Aquest any només farem un sol recorregut d'uns 10 km aproximadament. És un recorregut senzill, sense gaires desnivells, per fer corrent. És imprescindible portar frontal i ganes de córrer i passar-ho bé!
Després de la cursa, ens podrem dutxar a la piscina i qui ho vulgui, es pot quedar a sopar. Hem pactat un preu de 10 euros amb un menú de pa amb tomata i embotit, pizzes, beguda i gelat de postres. Aquest any caldrà, però, que us apunteu i pagueu al bar de la piscina. Qui no pugui passar-hi, també es pot apuntar enviant-nos un correu o un missatge a través del nostre twitter.

dimarts, 18 de juny de 2013

Ultra Trail Emmona

 <<Everything the same, everything different>>
                                                    a Zen proverb.



Són les tres i mitja de la matinada del dissabte 15 de juny. Toca el despertador. De cop, quan me n'adono, resulta que estic a Sant Joan de les Abadesses, enmig de la línia de sortida d'una cursa de 108km amb un desnivell positiu de 8300 metres. Entremig, el somriure de l'Alícia, una abraçada i un munt de preguntes de com respondrà el cos a tantes hores d'esforç.

L'speaker dóna la sortida. En aquell precís moment entenc que ja no hi ha marxa enrere i que és hora de saber si tot l'esforç, tots els Sagrat Cors de matinada, serien suficients per arribar de nou a Sant Joan.

Al cap de tot just un kilòmetre, comença una pujada de 10km al Puig Estela (2013m) on pràcticament es pugen 800 metres en 4km. La baixada var ser suïcida, pràcticament 1000 metres en 3km i literalment pel mig dels prats molls i de les vaques. Llavors, una altra pujada de 12km per assolir el Coll dels Tres Pics, que era el punt més alt on s'arribava a la cursa (2400m).

A partir d'aquí, una baixada de 10 o 11 kilòmetres molt tècnica on les cames ja avisaven del desgast i on s'havia d'anar molt concentrat per no gastar massa,  primer per uns paratges preciosos en direcció al refugi de Coma de Vaca, i després pel mig d'un bosc atapaeïdíssim on van començar els problemes. La calor era molt forta i al arribar a la Central Daió, quedaven uns 7km de pujada fins a Núria pel camí vell. En aquest moment recordo perfectament pensar que estava a Beuda, estava mort, i tenia que pujar a dalt de Mare de Déu del Mont. Em sembla que mai ho he passat tant malament corrent. Recordo pensar que tampoc n'hi havia per tant, que 700 metres de desnivell en 7km tampoc eren per tant. Però no arribava mai. Els turistes animaven. En prou feina podia passar a iaies que pujaven passejant. Vaig pensar en plegar. Les cames no donaven per més. Volia marxar. Estava clar que no havia entrenat prou, que no estava preparat, que no era lo meu. No havia entrenat amb altura ni amb aquesta calor. Em passaven gent de la cursa curta. Encara em quedaven quasi 70 kilòmetres i ja estava mort. Estava decidit, quan arribés a Núria entregaria el dorsal i trucaria perquè em recollissin a Ribes de Freser.

Amb prou feines vaig arribar a Núria (km 40). Em vaig abrigar i quan anava a plegar sona el mòbil. Era en Présser, que havia parlat amb l'Alícia, que estava ben nerviós,  dient-me que endavant, que estava orgullós, que estaven allà tant ell, com en Panxii, com en Jordi, que corrien al costat. Vaig pensar que potser seria més fàcil que em vinguessin a buscar-me a Planoles (km 60), que continuaria una mica més.  Em vaig menjar un plat de pasta, una coca-cola, vaig emplenar les ampolles, vaig prendrem una pastilla de magnesi per les rampes i vaig començar a pujar cap a Fontalba.

Aquesta zona me la coneixia de l'estiu passat. Només recordo córrer pel mig de corriols i prats durant una 1 hora i mitja fins arribar al kilòmetre 55, de menjar-me un entrepà de truita de patates deliciós i de comentar a unes iaies de riure engrescador que si la meva mare sabés on era em matava. A partir d'aquí, una altra baixada suïcida de 800 metres en 4 o 5 kilòmetres fins arribar a Planoles on em podia canviar de roba i decidir si em venien a buscar o no. 

En aquest moment vaig decidir que intentaria acabar. Encara ara no sé ben bé perquè. Si havia fet 60 kilòmetres i 4500 metres de desnivell, podia intentar fer-ne 48 més. Vaig canviar d'opinió de cop al cap d'un kilòmetre, just en el moment de travessar la carretera i començar a pujar cap a La Covil (2004 m). Un altre bosc atapeït on no passava un gota d'aire i amb rampes brutals de més de 30 graus. No sé el que vaig tardar en arribar a dalt, només recordo dos nanos joves a Coll Pan recordant-nos que només ens quedaven 12 kilòmetres mig planers per arribar a Campelles. Un cop allà, una mica de pa amb formatge, i a preparar pels 4 o 5 kilòmetres que quedaven fins a Ribes. Ja començava a fosquejar. Em vaig posar el frontal, vaig carregar les ampolles, i vaig baixar concentrat pel mig d'un bosc que dubto m'hagués atrevit a baixar de nit en condicions normals.

Eren les deu o dos quarts d'onze quan vaig arribar a Ribes. Els bars ja recollien les taules de les terrasses. De cop, el somriure de l'Alícia que m'esperava amb una pancarta que havia fet durant la tarda amb els noms de tots els amics que li estaven enviant whatsapps de suport em va fer pensar que tenia molta sort. Que ja quasi estava, que ja només em quedava una opció: arribar.

Vaig menjar-me una barreta energètica, vaig re-emplenar les ampolles i sense pensar-ho varem començar amb un grupet a pujar el Taga (2040m). Recordo sentir els pals dels altres nanos picar a terra, de sentir la respiració com després de 85 kilòmetres s'anava apagant. Si arribava a dalt estava salvat. Només calia fer la última pujada, 1200 metres en 8 kilòmetres. A partir de la meitat de la pujada, els boscos varen deixar pas als prats. Totalment a les enfosques, anàvem seguint les marques de color que semblava que s'enfilaven fins al cel. A dalt de tot, i com un estel, es veien frontals d'altres corredors que ja estaven marcant. No arribava mai. Varem pujar el Taga en una 1 hora i 45 minuts, no varem ni parar, i en 20 minuts èrem de baixada al Coll de Jou. Penúltim avituallament. Vaig endrapar dos pans bimbos amb formatge i varem començar per afrontar els últims 16 o 17 kilòmetres.

Del final només recordo que el dolor de les cames m'irradiava cap als glutis i a les pujades em costava fins i tot pujar-les caminant. Els últims 6 kilòmetres els vaig fer corrent pel mig de corriols, pensant en les vegades que m'havia imaginat aquest moment, dels dubtes que havia tingut, pensant en en la paciència infinita de l'Alícia, en les estones viscudes entrenant amb en Panxii, en Jordi, la Mireia i en Toni, en la trucada d'un amic en el moment clau, en tots els llibres que m'havia empassat, en les frases que em repetia mentre corria als matins.

L'entrada de Sant Joan pel pont vell em va recordar que portava pràcticament 22 hores i mitja corrent i 25 hores despert. En aquell moment no em vaig sentir gens especial. Simplement agraït de tenir la sort de poder-ho intentar, d'estar acompanyat de qui estic. 

Dos o tres dies després continuo pensant que aquesta cursa no té cap mèrit més enllà de la meva superació personal. És la mateixa que un dia em va fer decidir posar-me a córrer per primer cop (vaig córrer 20 minuts i vaig estar dos dies que no podia pujar les escales de casa), la mateixa que va fer pujar per primer cop al Sagrat Cor i pensar-me que m'explotaria el cor --te'n recordes Toni?--, i la mateixa que em va fer posar-me a estudiar de nou cinc anys enrere deixant mil entrebancs pel camí.

Suposo que ja us heu imaginat que això no va córrer, ni de temps ni de distància, sinó de ganes i d'agraïment. Estem tant aprop dels nostres somnis com ens permetem imaginar-ho. Amb sabates o sense.

dilluns, 3 de juny de 2013

Participació a la Rogaine del Rebost

Ahir diumenge va tenir lloc la Rogaine del Rebost al Santuari de Falgars (Berguedà). Les curses de Rogaine (Rugged Outdoor Group Activity Involving Navigation and Endurance) són curses d'orientació de resistència per equips d'entre 2 i 5 persones. En aquestes proves es tracta de trobar el màxim nombre de fites senyalades en un mapa, en un temps determinat, per tant, és una combinació de navegació, estratègia i resistència. De Rogaines n'hi pot haver de 3 hores (populars) de 6 o fins i tot de 24h.

Els mapes de Rogaine poden ser diversos. El d'aquest cap de setmana tenia una escala de 1:15000. Les fites, disperses pel mapa, tenen diferents puntuacions: les més assequibles de trobar valen 3 punts i les més tècniques i de dificultat en valen 9. Juntament amb el mapa, s'hi adjunta una simbologia que descriu la característica de la fita: si es troba en un tallat de roca, en una clariana de bosc,etc,  i també indica la seva orientació. També és important el material obligatori per participant: brúixola, impermeable, manta tèrmica, xiulet, aigua i barretes, i cal afegir una farmaciola i mòbil precintat (no smartphone) per equip. Són prohibits els gps.

Les categories són masculines, mixtes o femenines. Guanya l'equip que aconsegueix un nombre màxim de punts i en cas d'empat, el que arriba abans a la meta. Si s'arriba una mica més tard que el temps pactat, s'aplica una penalització. L'avantatge d'aquestes curses és que són aptes per a tothom: qui vol les fa corrent i al màxim nivell i qui no les pot fer caminant xino-xano.
Decidint l'estratègia del recorregut

La Rogaine del Rebost d'aquest diumenge va començar amb un petit briefing pels participants. Un quart abans de la sortida ens van lliurar el mapa per estudiar-lo i decidir estratègicament quines fites atacar primer. Nosaltres, en Jan i la Mireia, vam fer equip mixte: jo hi posava les cames i en Jan l'estratègia. Després d'estudiar el mapa, vam decidir les primeres fites i vam fer-hi via. El paisatge de la serra del Catllaràs és espectacular.  

El Pedraforca des de la Serra del Catllaràs
Mica en mica anàvem guanyant desnivell i les cames el començaven a notar. A mig recorregut ens anàvem trobant una parella que sabíem que ens duien avantatge. Al final, l'estratègia ens va fallar una miqueta. Després de fer dues fites de 9 punts, algunes de 8 i altres de 6, vam decidir tornar cap al Santuari. Hi vam arribar mitja hora abans, i vam fer dues fites del voltant de 3 i 6 punts. Potser vam calcular malament la distància i podríem haver fet algunes altres fites més. Tot i això el resultat va ser fantàstic i vam quedar segons de la categoria sènior mixta.
El premi: una coca i un fuet per a cada equip
Ah! I el millor de tot plegat: Els macarrons amb botifarra, que després de 6h per la muntanya menjant barretes, es van posar d'allò més bé.

diumenge, 12 de maig de 2013

IV cursa pel cor de la Fageda i II cursa de muntanya de Banyoles

Aquest cap de setmana ha estat una mica frenètic perquè Besalucross ha participat en dues curses, totes dues de muntanya: hem disfrutat corrent per la natura aprop dels nostres boscos, rierols i camps.

IV Cursa pel cor de la Fageda

En Jaume Garcia, en Toni Cuesta, en Jordi Serra i en Jordi Balateu hi han participat.

Els 3 primers han fet el recorregut curt, de 13,6 km. En Toni ha quedat a la posició 26 amb un temps de 1h0'52'', en Jaume a la posició 27 amb un temps de 1h01'11'', i en Jordi Serra a la posició 56 amb un temps de 1h06'38''.

En Peti el de la cursa llarga, de 25 km, ha arribat a la posició 110 amb un temps de 2h37'. La cursa passava per la Fageda i el volcà Santa Margarita, entre d'altres.

II Cursa de muntanya de Banyoles


Avui al matí la Mireia i en Sergi han participat en la prova llarga de la 2a Cursa de Muntanya de Banyoles organitzada pel Club Natació Banyoles.

El sentit de la cursa era l'invers al que ens varem trobar l'any passat. Primer es començava amb 2.5Km vora l'estany per enllaçar directament amb la pujada a San Patllari pel Pla d'Avarany. Des d'allà, 7Km de baixada per donar part a la segona part de la cursa, un cop travessada la carretera de Mieres.  Pujada duríssima però curta al Puig de les Gitanes, i a partir d'aquí tot uns corriols per enllaçar amb el Puig Clarà, on començava una baixada molt tècnica que ens ha portat fins a l'Estany. L'última pujada de la cursa ha estat el Puig de Sant Martirià i a partir d'aquí ja directes cap a l'arribada.

En Sergi ha entrat en la desena posició final, amb un temps de 1h 48m. Per la seva banda, la Mireia s'ha endut la 3a posició en la categoria femenina amb un temps de 2h 03m, pujant al podi junt amb la Clara Noguer i la guanyadora de l'any passat, la Fina Soler. Enllaç a la notícia.


dijous, 2 de maig de 2013

Participació a la 1a cursa de la Moixina


El dimecres 1 de maig, Besalucross va participar a la 1a cursa de la Moxina. L'atleta Laia Dosil va a conseguir un fantàstic 2n lloc a la classificació femenina. La organització de la prova va estar molt bé. Només hi va haver un punt del recorregut que no va ser suficientment senyalitzat i alguns corredors es va perdre i van acabar fent 3 km més del recorregut marcat. L'atleta Xavier Sala, que fa 15 dies va aconseguir finalitzar la Trail Walker, amb l'equip 100 s'Ungles, també va participar (li falta la samarreta del club, però). Podeu trobar les classificacions aquí. Felicitats a tots dos.

diumenge, 7 d’abril de 2013

Fantàstica participació a la sortida del mes d'avui

Aprofitant que aquest matí feia sol, la participació a la 2a sortida del mes ha estat fantàstica. 13 participants en total, i el més petit, en Jacob de només 7 anys. El terreny era moll (hem hagut de franquejar dues basses passant entremig dels esbarzers) però amb l'aire net i les muntanyes nevades al fons, la càrrega d'energia positiva ha estat màxima!
Aquí van algunes fotos. Esperem ampliar el club durant la propera sortida per compartir experiències i camins amb els que estimem aquest esport i la muntanya.




dilluns, 1 d’abril de 2013

Sortida del mes: Diumenge 7 d'abril

Aquest proper diumenge 7 d'abril organitzarem la segona sortida del mes. El recorregut serà d'uns 9 km en sentit circular, sortint de la piscina i arribant fins a Gircós. A la tornada, ho farem per can Batlle. La idea és fer-ho tots plegats, corrent xino-xano, perquè ho pugui fer tothom.

Informació de la sortida:

  • Lloc: Camp de futbol de Besalú
  • Dia i hora: Diumenge 7 d'abril a les 9:30h
  • Distància del recorregut: 9,3 km
  • Dificultat: molt fàcil. 
 Podeu veure la ruta en el mapa següent:

Full de domiciliació bancària

Ja anem posant fil a l'agulla! Ara ja tenim NIF, per tant, ja podem començar a tenir socis. Si voleu fer-vos socis de la nostra entitat, només cal que ompliu el formulari següent. Si teniu problemes, també us podeu imprimir la butlleta en paper i ens la doneu a qualsevol membre de la junta.

dissabte, 9 de març de 2013

Apunt sobre llibres

Aquesta entrada havia de ser sobre l'edició en català i castellà del llibre de l' Scott Jurek Córrer, menjar, viure, que ja fa cosa d'un any va sortir en anglès amb el nom Eat & Run.  Però mentre escrivia he pensat que potser seria bo aprofitar per preguntar quins llibres sobre córrer ens recomaneu, ja siguin novel.les, llibres d'entrenaments, etcètera. Aquí va la meva selecció: 

Primer de tots, un dels llibres més inspiradors que he llegit fins avui,Nascuts per Córrer de Christopher McDougall. El llibre reflexiona sobre la relació entre córrer i ésser humà a través de la història dels poble Raramuri, els quals són capaços de córrer centenars de kilòmetres independentment de la edat i quasi sempre semi-descalços. 



En segon lloc està el llibre de l'Scott Jurek, Eat & Run. L'Scott Jurek és uns dels protagonistes principals a Nascuts per Córrer. Al seu llibre però, l'Scott parla del córrer com a forma de vida a través de la seva relació amb el veganisme.



En tercer lloc, està el llibre d'en Kilian  Córrer o Morir, que ha reemplaçat els típics mitjons i calçotets de reis de quasi tots. Només veient com comença:

 <<Kiss or kill. Besa o mata.Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor» 

ens podríem fer una idea equivocada del fil de la història. La veritat és però que el llibre és una sorpresa molt grata de sentit comú i senzillesa a part de divertit. 





















Llavors, en format més breu, també recomanaria:
  • Córrer de Jean Echenoz, que narra la increïble vida d'un dels grans de l'atletisme, l' Emil Zátopek. La veritat és que el llibre es apassionant, i es llegeix d'una tirada.
  • Why We Run: A Natural History d'en Bernd Heinrich (en anglès). Aquest llibre és pràcticament una tesis doctoral sobre el córrer com a forma de supervivència.
  • The thrive diet, d'en Brendan Brazier (en anglès). No cal ser vegetarià per aprofitar els consells d'aquest Ironman sobre les millores de l'ingesta de vegetals per optimitzar l'entrenament. 

I vosaltres, quins en teniu?

dimarts, 5 de març de 2013

2a Cursa de Muntanya de Banyoles




Ja estan obertes les inscripcions per la 2a cursa de muntanya organitzada per la secció de muntanya del Club Natació de Banyoles i que es realitzarà el pròxim 12 de maig.  Vinga ànims amb aquesta que és molt maca!!!

Més informació a la pàgina de la cursa.

Xerrades interessants al Centre Cívic de Porqueres

Dins de les activitats del Març Saludable, el  centre cívic de Porqueres  organitza un parell de xerrades que poden ser molt interessants per als corredors:

15/03/13 - 19:30 hores: 


En Nil Cardona (Subcampió d'Espanya absolut d'esquí de muntanya)  paralarà de la PIERRA MENTA, la cursa d'esquí de muntanya per etapes més dura del món. També parlarà del boom de les curses de muntanya, on és l'actual campió d'Espanya promesa.

18/03/13 - 19:30 hores: 

En Jordi Casanova (fisioterapeuta i osteòpata), sota el títol PASSAR-SE LA VIDA CORRENT,  explicarà com aconseguir córrer tota la vida sense lesionar-se, quines lesions són més habituals en l'atletisme i què fer quan apareixen. Quin material escollir en funció del pes i ritmes...

Més informació a la seva web.

diumenge, 3 de març de 2013

Mitja marató de Banyoles i volta popular a l'estany

Aquest matí alguns membres de BesalúCross hem anat a lluir samarreta a la 19ª Mitja Marató de Banyoles i 6ª Volta popular a l'Estany. El dia era fantàstic, i la participació també. La mitja ha estat molt ràpida i alguns ho han pagat al final :-)
Preparats per a la sortida

D'esquerra a dreta: Xevi, Pau, Joan, Peti, Mireia i Laia
Els millors del club han estat en Jordi Balateu amb un temps de 1h34'18'' i tot després la gran promesa del club, en Pau Garcia, que amb només 17 anys ha fet un temps de 1h34'59''. Seguidament hem entrat la Mireia (1h35'42'') i en Xevi i en Joan (1h46'30''). La Laia ha quedat primera classificada de la volta popular a l'estany. Podeu trobar la classificació general de la mitja aquí.

dilluns, 25 de febrer de 2013

1ª Marató i Mitja Marató de les Vies Verdes





Ahir, l'Àngel, la Mireia i en Toni varen participar en la 1ª Marató de les Vies Verdes de Girona.

En la categoria de mitja marató, l'Àngel tot i les molèsties que arrossegava des de la Feixina de Beuda, es va colar a l'arribada de Sant Feliu en el primer terç de la classificació (1h 39m), en la posició 103 del 313 atletes. Es rumoreja que ja està preparant la marató completa per d'aquí un any... 

En la categoria de marató, tant la Mireia com en Toni varen plantejar una cursa en grup estirant-se un de l'altre clavant el cronòmetre a la línia d'arribada en 3h i 25 minuts. Aquest temps va permetre a en Toni classificar-se en la 47 posició absoluta de 331 corredors, (45 de la general, i 16è de la seva categoria), quedant-se només a 7 minuts del seu rècord absolut (3h18m aconseguit a la passada Marató de Barcelona) tot i el terreny.     Qui ens ho havia de dir quan pujàvem a Sagrat Cor com qui va a l'Everest...




La sorpresa la va donar la Mireia, que amb 3h 25m va entrar en segona posició en categoria femenina absoluta i en primera per categoria d'edat, molt per sota de les seves previsions de 3h 50m.  Sense paraules, tot i que em sembla que no sorprèn gaire als que van a córrer cada dissabte amb ella...

Podeu veure els tracks de la mitja aquí, i el de la marató aquí. Les classificacions estan a la web de l'organització.

Moltes felicitats!!!!







diumenge, 3 de febrer de 2013

Ruta del romànic: poca participació però bon feeling!

Aquest matí hem anat a fer la ruta del romànic que anunciàvem en el nostre web. Potser no ho hem publicitat prou i ha vingut poca gent. Però els que han vingut ho han fet ben convençuts! La participació del sector femení ha estat important: érem 4 noies corrent i 3 nois. A veure si la pròxima sortida hi ha més quòrum!
El temps ha estat perfecte, llàstima del vent, però quedava esmorteït entre els arbres del recorregut. A Palera hem fet un bon refrigeri amb aigua, taronges i barretes incloses. 









dilluns, 28 de gener de 2013

Comanegra

Pujada al Comanegra (22km, +1500m) des de Sadernes (Pont de Valentí) , Talaixà, Pic de Sant Marc, Pic de les Bruixes, Comanegra.  Podeu trobar el track aquí.









A part, aquí va un vídeo de la sortida! (millor amb auriculars i pantalla completa)