Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar».

El dilluns 22 de juliol en Jaume i en jo (Toni) van anar a fer la volta Queralbs-Núria-Puigmal-Fontalba-Queralbs. A les 07:45 hores ens vam posar en marxa, sortint del pàrking del poble de Queralbs (1236m) vam enfilar pel camí Vell o camí dels Peregrins (GR-11). 

Durant tot el trajecte vam poder gaudir d’un paisatge meravellós, amb corriols zigzaguejant entre rouredes i transformats en petits rierols degut al desglaç. 

A les 09:00 vam arribar al mirador sobre Núria. Després de menjar uns fruits secs i veure una mica d’aigua vam baixar a la vall de Núria (1964m) per començar a fer la pujada al Puigmal (1000 m positius). 

En el primer quilòmetre vam pujar uns 300 metres per arribar a uns prats alpins on les vaques pasturen tranquil·les. Des d’aquest punt es pot veure el Pic de Finestrelles mentre el Puigmal no es mostrarà fins a pocs metres abans d’arribar. Seguim per enfilar cap a la Coma de l’Embut.

Creuem un rierol i passem pel costat del Forat de l’Embut on, per art de màgia, el riu ple d’aigua desapareix entre les roques. Finalment arribem al Pluviòmetre enfilant per una tartera molt dreta i revirada que ens durà fins al Puigmal (2910m).

Un cop a dalt, ens posem el paravents, fem unes fotos a dos parelles que mostren orgulloses la senyera amb el fons de la creu del Puigmal, la fem petar amb un senyor de 72 anys que ens explica que és d’Osona i que ha pujat pel Collet de les Barraques i els Tossals del Pas dels Lladres, ens fem unes fotos pel record, despleguem el mapa per fer un repàs de tot el paisatge que veiem i finalment iniciem el descens fins el pàrking de Fontalba.

Fem la baixada corrents però amb molta precaució perquè és una tartera molt dreta i revirada, tot i que ens aturem per contemplar al fons el Pic de l’Àliga (refugi de Núria).

Un cop al pàrking de Fontalba iniciem un descens d’uns 11 kms per una pista una mica pedregosa fins al nostre destí final, Queralbs. 

Finalment els nostres GPS’s (Garmin i Wikiloc) ens “expliquen” que hem fet uns 24 kms de distància, amb un desnivell positiu d’uns 1700 metres i amb una durada d’unes 5 hores... però el que aquests dispositius tant avançats no han captat és tot un seguit de sensacions i valors que volem compartir amb tots vosaltres. Salut i Cames!

Comanegra

Pujada al Comanegra (22km, +1500m) des de Sadernes (Pont de Valentí) , Talaixà, Pic de Sant Marc, Pic de les Bruixes, Comanegra.  Podeu trobar el track aquí.

A part, aquí va un vídeo de la sortida! (millor amb auriculars i pantalla completa) 

Pujada a la Mare de Déu del Mont

Avui tres xalats de (Toni, Sergi, Mireia) BesalúCross hem pujat de bon matí a la Mare de Déu del Mont. Sortint de les 7:30h al camp de futbol, el matí prometia. Hem passat per l'Hospitalet i can Homs, d'aquí cap arribar a la carretera que arriba a Beuda per la font de la Quera. Un cop a Beuda hem enfilat cap a can Trias i vinga amunt. Magnífiques vistes al mirador de can Tries i magnífic Quiquiricoc on abans hi va haver una carbonera. La pujada se'ns ha fet força dura i quan hem arribat a la carretera les cames ja pesaven. Hem passat per la font de Roca Pastora i en Toni ens ha dit que estava seca. Hem continuat i passat el monestir de Sous hem enfilat corriol amunt. Hem arribat a dalt el Santuari al cap de 2h i 6 minuts, cansats, suats i amb una mica de fred. Un cop a dins, ens hem pres un te ben calent i ha anat bé per recuperar forces. La baixada l'hem feta per un camí diferent. Un cop a Sous hem enganxat un corriol després d'un abeurador d'animals. El camí baixava recte, i era molt xulo. En algun moment el mòbil ha parat el track del wikiloc. Hem tornat a can Tries. La baixada fantàstica perquè ens ha permès estalviar un tros d'asfalt. Un cop a Beuda, i ja baixant, hem enganxat el GR que duu fins a Palera. Sense arribar-hi, un cop a 4 camins, hem passat per can Lletanis (on 3 gossos ens han donat la benvinguda des de dins el filat). Seguidament, la carbonera i cap a Besalú falta gent. Un cop arribats, les cames ja flaquejaven i anavem més molls que eixuts. Una bona experiència. Després d'una migdiada tot es veu diferent!

 

Sagrat Cor Reloaded: BTT

Sortida: Besalú, Sagrat Cor (per Can Costa) Besalú

Temps: 1h 30min

Distància: 14,06 km

Desnivell: ~400 m

Ahir vam fer una petita sortida una representació femenina de Besalú Cross: La Marta Coll i jo vam anar al Sagrat Cor per can Costa en bicicleta. El dia era molt calurós però les vistes i la companyia s'ho valia. La pujada per can Costa se'm va fer més lenta en bicicleta que no pas corrent, suposo també per la falta de pràctica i experiència.

Killing me softly

Sortida: Besalú, Sagrat Cor (per Can Costa) Besalú

Temps: 1h 23min

Distància: 12,92 km

Desnivell: ~400 m

Després de molt remirar he aconseguit publicar l'entrada. Avui a les 19h en Toni, en Sergi, l'Àngel i jo hem enfilat cap al Sagrat Cor. En Sergi s'ha presentat corrent descalç amb les bambes a la mà i l'Àngel amb una ampolla de wisky de no sé quina marca. Hem començat per l'anella verda i després, direcció Sant Ferriol. Feia calor però amb l'airet s'estava bé. Hem enfilat la pista que surt de mas Costa cap amunt. És una pista molt constant  de pujada i allà ja s'han marcat 2 grups: en Sergi i en Toni al capdavant i l'Àngel i la Mireia tot darrera. Al coll del Bruc hem fet un breu respir i hem continuat fins al cim del Puig Cornador, altrament dit Sagrat Cor. Allà hem admirat la vista, que amb un dia clar com avui es veia perfectament el golf de Roses i fins i tot, les conseqüències de l'incendi de l'Empordà.

Hem baixat amb molta més alegria que no pas pujant, passant pel camí que arriba a la font de l'Atmetller. 

Pedres al camí

"What is now proved, was once only imagined"

"El que ara s'ha demostrat, un dia era només imaginable"

William Blake

Deu fer cosa de tres any i mig, sortia a córrer un parell de cops o tres per setmana amb un amic. Ho solíem combinar amb sortides amb BTT, que sovint acabaven amb el meu amic estirat blanc al terra i jo buscant el telèfon de la seva dona per si el color de la seva pell no canviava. En aquells moments, bàsicament ens dedicàvem a fer la volta a Can Batlle, passar a l'altre costat de l'autovia i tornar per can Ring. La veritat es que el nostre estat físic deixava força que desitjar. En una d'aquestes sortides, aquest amic es va entrebancar amb una pedra a Can Ring i es va regirar el peu. Com a mínim va estar sense fer absolutament res d'esport durant 6 mesos i per tornar-lo a veure córrer va passar un any.  

Em sembla que encara anava coix quan un dia va arribar a casa i em va dir que volia provar de fer un triatló petit que no recordo a on es feia. Per la confiança que tinc amb ell, puc dir que semblava força inversemblant que una persona en aquell estat físic pogués fer ni una volta a l'estany. Per acabar-ho d'adobar, feia poc temps que ho havia complementat amb la fabulosa idea de que volia treure's també l'accés a la universitat, 20 anys després de no obrir un llibre que no fos de bicicletes de muntanya...

Al primer triatló crec que es va sortir de les boies que envolten el circuit del mar, però resulta que el va acabar. De tant en tant, sortíem a córrer i parlàvem de d'esquemes d'estudis, del Racionalisme i de l'Idealisme en filosofia. El seu estat de forma anava canviant progressivament, però el canvi més bèstia continuava invisible per mi. Van arribar també alguns triatlons olímpics fins que un dia, em va dir que s'estava preparant per fer un "half", que és mig Ironman (1900 metres nedant, 90 km en bicicleta, i mitja marató).

Va acabar el primer "half" i després d'aquests en varen venir més al mateix temps que es va treure l'accés als 25 anys. Però lo bo encara estava per arribar. El mateix paio que un dia casi se'm desmaia pujant per Espinau, em diu que vol fer un Ironman. Tinc que admetre que al principi no me'l creia, ja que m'ho intentava imaginar mentalment i normalment el que em venia al cap eren atletes d'aquests super musculats que surten als anuncis de colònies. 

Al setembre de l'any passat, resulta que em diu que vol treure un joc de taula de Besalú. Jo ja no m'he avenia. Feina, hores i hores d'entrenaments per a l'Ironman i ara a sobre es posa a jugar a ser emprenedor?  Difícil de creure per un cec com jo. Però poc a poc entre comtes Tallaferro i taulells de tela, les hores i hores de piscina s'anaven incrementant i la seva silueta s'anava esculpint. És més que segur que durant aquests 10 mesos, l'hagueu vist anant a treballar a Banyoles amb la bicicleta de carretera a les 8 del matí.

Ahir era el dia. Després de 14 hores de sofriment, en German va finalitzar a Àustria, un Ironman que segurament només ell era capaç de visualitzar dins del seu cap feia un any.  De cop, vaig entendre la meva ceguera que em feia incapaç d'entendre com era possible que anés aconseguint totes les fites que es proposava: mirant les cames o els rellotge no veus la força. Tota la força estava en la seva determinació, en el seu cap. 

Ahir vaig rebre una llicó pràctica de vida que dubto que oblidi mai més, i que és probable que ni ell sàpiga que me l'ha donada: som els nostres somnis.

Moltes felicitats German. 

Tarahumaras i té vermell amb fruites del bosc

Sortida: Sant Miquel de Coma-Roura
Temps: 3h
Distància: 23km
Desnivell acumulat: ~1500 m

Avui, sortida matinera amb en Pablo, la Mireia i en Toni. Pujada a l'ermita de Sant Miquel de Coma-roura des de Besalú pujant per Can Homs i El Carles. La baixada l'hem fet per el camí que va fins a Mas Espinau, i la pista de Lliurona fins a la carretera de Beuda.Pel camí,  xerrades sobre Tarahumares que corren 48 hores només bebent pinole, drets de cuixa moderns i bons consells per hidratar-se a base de té vermell de fruites del bosc i mel rebaixat amb aigua.

Entrada en el camí de pujada a l'ermita

Mireia pujant

Pablo pujant

Toni pujant

Vista de Besalú des de mitja pujada

Vista de Sant Jaume de Llierca i Castellfollit

Casa just sota de l'ermita

Ermita

Baixada per la pista de Lliurona

Mare de Déu del Mont a la nostra esquena

Sense dubte, una de les meves favorites. Quan algun amic de fora ve a córrer, no tinc dubtes a portar-los aquí. Som molt privilegiats.

En fi, que esperem que a pròxima puguem ser més.  Aquestes sortides són molt divertides en colla, perquè sense adonar-te pots anar a llocs molt macos amb vistes úniques.

Sergi

Primer de tot, us presento un bon amic meu. Quan pujo a veure'l em fa una mica d'enveja  perquè té unes vistes genials i ningú l'emprenya. Volia penjar una foto del Sagrat Cor però resulta que hi surto amb la família. Apa, Mireia ara ja deus estar contenta.

D'altra banda, avui he sortit a córrer una horeta i mitja per la zona de Beuda. He fet 15,5km. Els camins estan bé. Els corriols una mica enfangats. La vaga del mestres m'ha fet canviar els plans perquè resulta que volia sortir demà amb la Mireia i en Toni. Però de totes maneres ja m'ha anat bé perquè aquell parell últimament no paren de córrer.

Per acabar, ja us podeu preparar ja que tinc un circuït pensat que el 90% són corriol. És molt i molt guapo. Avui l'he acabat de dissenyar. 

Ens veiem demà a la reunió,

Jaume