dimarts, 19 de novembre de 2013

TRAVESSA ULLDETER NÚRIA

                                          El Gra de Fajol gran i petit.

A vegades quan un té ganes de transmetre segons quines sensacions és fàcil caure en tòpics que poden semblar fins i tot exagerats: que si aquesta és la millor excursió que es pot fer pel nostre Pirineu català, que si és d'una bellesa paisatgística que supera qualsevol previsió, que si és una meravella de caminada...
I en aquest cas sí, segurament quedaria curt doncs, sens dubte, parlem d'una caminada que supera qualsevol previsió. És cert que per fer-la a peu és recomanable fer-ho a finals de primavera però nosaltres ens hem aventurat i l'hem feta a principis de novembre. Jo personalment, m'esperava un temps d'aquells que fan tremolar; molt d'aire i molt de fred, per això duia cinquanta mil capes de roba, per no passar fred. I al final resulta que el temps ha estat acceptable. Una mica d'aire, una mica de boira i molt de sol. No ens podem queixar.

                                         NOUCREUS
 Aquesta ruta l'hem feta amb dues variants; quan hem arribat al coll de la Marrana, un grup a planejat fins al coll de Tirapits, i l'altre s'ha enfilat cap al pic de Bastiments i ha fet tota la carena del coll de Tirapits i el pic de l'Infern. Ha Continuat cap el pic de la Fossa el Gegant i el pic de Noucreus. Aquí hem fet la llarga baixada que ens porta fins al Santuari de Núria.
Es tracta d'una travessa d'alta muntanya. Per tant, a banda d'estar físicament preparats, cal estar en tot moment atents a les inclemències del temps i en aquesta zona els canvis bruscs són freqüents. Tot i això hi hagut gent que no està habituada a caminar per aquestes altituds que s'han atrevit a fer la ruta llarga. Felicitats a tots, sou molt valents i valentes.
 
Hem començat a caminar, just al revolt de dretes que hi ha un petit pàrquing i un rètol que indica el cami cap al refugi d'Ulldeter. Tots ben equipats hem començat el primer ascens cap al refugi. Xino-xano i un darrere l'altre com formigues, hem anat pujant sense cap difcultat. Amb pocs minuts hem arribat al refugi. Edifici propietat del Centre Excursionista de Catalunya situat a 2.235 metres d'alçada, inaugurat l'any 1959 i que disposa de 52 places. Antigament, a uns 150 metres més amunt hi havia l'antic xalet-refugi del qual avui ja només en queden quatre pedres amuntegades. Va ser construït l'any 1909 per l'arquitecte Jeroni Martorell i va ser el primer refugi de muntanya de Catalunya. Destacava sobre tot per la seva clara referència modernista. (petita informació)

                                         PUJANT CAP AL REFUGI D'ULLDETER
Seguim enfilant-nos fins al proper objectiu: El coll de la Marrana. L'itinerari aquí ja comença a canviar deixant enrere els arbres i el camí marcat. Passem fins i tot pel mig del que, a l'hivern, són pistes d'esquiar i, sense pèrdua, seguim amunt. A la nostra esquerra, majestuós, ens queda el Gra de Fajol.
 A dalt, coll de la Marrana, ens aturem per fer el primer mos, reposar una mica i deixar perdre la mirada. No ens n'oblidem, que  som  a 2.529 metres d'alçada
                                          Tots junts fent un mos i Bastiments al fons
El grup que ha dicidit fer la ruta llarga, continuem l'ascens en sentit nord cap al Pic de Bastiments, seguint cap al pic de Fresers i el pic dels Gorgs, carenejant a una alçada d'entre 2.700 i 2.800 metres i que ens permet gaudir de les millors vistes de tot el recorregut, del circ de Carançà. Del pic dels Gorgs, ens desviarem una mica per coronar el pic de l'Infern, tornar al pic dels Gorgs i arribar fins el coll de Tirapits. Jo com que sóc una mica curiós, decideixo abançar-me una mica i baixar fins a la cabana de Tirapits on hi ha un punt S.O.S amb el qual pots contactar amb el servei d'emergències. Al cap de pocs minuts ja torno a unir-me al grup.
Continuem pel coll de Carançà fins al pic de la Fossa del Gegant i després fins al pic de Noucreus.   

                                         BASTIMENTS 2883ALT.

                                                          Toponímia Noucreus.
Hi ha diferentes versions al respecte del topònim Noucreus, ja que la llegenda explica que les creus clavades en el coll, són en record d’uns pelegrins morts quan anaven cap al Santuari de Núria. Una altre versió, indica que les creus són en memòria d’uns fugitius que per motiu polític o econòmic varen morir en travessar el coll i una tercera opinió, és que les creus simbolitzen els llindars de la muntanya, com és feia antiguament. Vosaltres mateixos, agafeu la que més us agradi, jijijji

                                         NOUCREUS 2799ALT.
A partir d'aquí ja només ens queda una llarga baixada fins al Santuari de Núria i només ens quedarà complir amb la tradició que mana ficar el cap a dins l'olla que hi ha a dins l'església, (hem sembla que en Pont va ser l'únic que ho fa fer) i a esperar el primer tren cremallera que baixi. Quatre membres del grup vam dicidir finalitzar els 7 quilomètres de baixada corrents i així acabar d'esgotar les últimes forces que ens quedaven. Un cop reagrupats a Queralbs, fem una cerveza que es posa de nassos i pugem a l'autocar que ens durà cap a casa, Besalú.

                                          LA CARENA DEL PORTELL
Per acabar, felicitar a la Gemma Valentí i donar-li les gràcies per aquest dia tan, com diu la meva filla petita, xulo, ja que ha estat gràcies a ella que tots nosaltres hem pogut realitzar aquesta travessa i gaudir del nostre pirineu i d'una molt bona companyia. Moltes gràcies Gemma, espero que ja estiguis pensant amb la pròxima sortida. Sobretot no t'oblidis de les xuxes.

                                         CIRC DE CARANÇÀ (IMPRESIONANT)

diumenge, 10 de novembre de 2013

Rogaine Cap de Creus: Un mar d'espines!

Matí de tramuntana a Port de la Selva
Ahir es va celebrar a Port de la Selva la Rogaine del Cap de Creus. El dia va començar amb fred i tramuntana. Cap a dos quarts d'onze entràvem al parc tancat per la revisió de material: impermeable, manta tèrmica, brúixola, 1l d'aigua, sportident i menjar per participant. Calia afegir-hi una farmaciola, frontal i mòbil precintat per equip.
Quan faltaven 20 minuts ens van repartir el mapa i vam poder decidir quina era la millor estratègia amb el company. En total vam participar-hi 2 equips, l'equip Escorniflant, de'n Ferran Coves i en Pere Ventura, i l'equip PataTeam, de'n Jan Esquerra i la Mireia Dosil. 
A les 11 en punt, els equips sortien en totes direccions: prop de 400 inscrits, repartits entre la Rogaine popular de 3h i la de 6h. Ben aviat ens vam adonar de la complicació del terreny, amb fortes pendents, pocs camins i molta vegetació seca i baixa, que punxaven les cames com ganivets: argelagues, esbarzers i algun altre arbust que transformava el recorregut en un petit viacrucis. Els dos equips vam fer rutes semblants, i les conseqüències del terreny també van ser similars (amb esgarrinxades i punxades a les cames). Al cap de 3h de cursa, el cansament i la dificultat de trànsit entre espines es feia notar, però calia anar a l'idea per no perdre punts i fer el màxim nombre de fites possibles.
El mapa
Al final, cansats després de 6h voltant pel cap de Creus, l'equip Escorniflant va completar el recorregut amb 131 punts i l'equip Pata Team amb 153 va quedar 5è classificat de la categoria mixta XS.
Tota una experiència que val la pena provar almenys una vegada!

dimarts, 5 de novembre de 2013

Bona participació a la Cursa de muntanya de Girona

En Joan, en Pitu, l'Enric i en Pau apunt per començar la cursa
Un ambient engrescador amb un cel gris ens acompanyaven el matí del diumenge 3 de Novembre. Bambes de coloraines, maillots, ampolles i gels oferien un panorama diferent a la Girona més vella. Era el diumenge de la cursa de muntanya de la capital gironina. Quatre besaluencs ( En Joan Serrita,  Pitu Gussinyé , Pau García i Enric Guardiola ) varen escollir aquella hora i aquell lloc per disfrutar i patir plegats els 18 Km que durava el recorregut. Va ésser un recorregut bonic, variat, entretingut,... però exigent. Molt exigent. Els corriols i els camins propers a la ciutat, sovint, amagaven pujades desafiants i baixades tècniques que, poc a poc, et massagaven el cos. Amb el pas dels metres i dels Km, el recorregut va prendre formes més suaus molt agraides pels més de 300 corredors. Finalitzar la prova en menys de dues hores va ésser un dels objectius dels nostres atletes. En Pau i l'Enric ho varen aconseguir i aquest fet els va portar a ocupar la tercera plaça del podi en les seves respectives categories. En Pitu, més novell en aquest tipus de proves, va finalitzar molt bé, a més, emocionat i molt engrescat per a buscar-ne una altra. En Joan, més esllomat fruit del poc temps que disposa per entrenar, va fer molt més del que ens pensavem. Moltes felicitats a tots i, sobretot, " CAP i CAMES ".