A vegades quan un té ganes de transmetre segons quines sensacions és fàcil caure en tòpics que poden semblar fins i tot exagerats: que si aquesta és la millor excursió que es pot fer pel nostre Pirineu català, que si és d'una bellesa paisatgística que supera qualsevol previsió, que si és una meravella de caminada...
I en aquest cas sí, segurament
quedaria curt doncs, sens dubte, parlem d'una caminada que supera
qualsevol previsió. És cert que per fer-la a peu és
recomanable fer-ho a finals de primavera però nosaltres ens hem aventurat i l'hem feta a principis de novembre. Jo personalment, m'esperava un temps d'aquells que fan tremolar; molt d'aire i molt de fred, per això duia cinquanta mil capes de roba, per no passar fred. I al final resulta que el temps ha estat acceptable. Una mica d'aire, una mica de boira i molt de sol. No ens podem queixar.
NOUCREUS
Aquesta ruta l'hem feta amb dues variants; quan hem arribat al coll de la Marrana, un grup a planejat fins al coll de Tirapits, i l'altre s'ha enfilat cap al pic de Bastiments i ha fet tota la carena del coll de Tirapits i el pic de l'Infern. Ha Continuat cap el pic de la Fossa el Gegant i el pic de Noucreus. Aquí hem fet la llarga baixada que ens porta fins al Santuari de Núria.
Aquesta ruta l'hem feta amb dues variants; quan hem arribat al coll de la Marrana, un grup a planejat fins al coll de Tirapits, i l'altre s'ha enfilat cap al pic de Bastiments i ha fet tota la carena del coll de Tirapits i el pic de l'Infern. Ha Continuat cap el pic de la Fossa el Gegant i el pic de Noucreus. Aquí hem fet la llarga baixada que ens porta fins al Santuari de Núria.
Es tracta d'una travessa d'alta muntanya. Per tant, a banda d'estar
físicament preparats, cal estar en tot moment atents a les inclemències
del temps i en aquesta zona els canvis bruscs són freqüents. Tot i això hi hagut gent que no està habituada a caminar per aquestes altituds que s'han atrevit a fer la ruta llarga. Felicitats a tots, sou molt valents i valentes.
Hem començat a caminar, just al revolt de dretes que hi ha un petit pàrquing i un rètol que indica el cami cap al refugi d'Ulldeter. Tots ben equipats hem començat el primer ascens cap al refugi. Xino-xano i un darrere l'altre com formigues, hem anat pujant sense cap difcultat. Amb pocs minuts hem arribat al refugi. Edifici propietat del Centre Excursionista de Catalunya
situat a 2.235 metres d'alçada, inaugurat l'any 1959 i que disposa de 52
places. Antigament, a uns 150 metres més amunt hi havia l'antic xalet-refugi del
qual avui ja només en queden quatre pedres amuntegades. Va ser
construït l'any 1909 per l'arquitecte Jeroni Martorell i va ser el
primer refugi de muntanya de Catalunya. Destacava sobre tot per la seva
clara referència modernista. (petita informació)
PUJANT CAP AL REFUGI D'ULLDETER
Seguim enfilant-nos fins al proper
objectiu: El coll de la Marrana. L'itinerari aquí ja comença a canviar
deixant enrere els arbres i el camí marcat. Passem fins i tot pel mig
del que, a l'hivern, són pistes d'esquiar i, sense pèrdua, seguim amunt. A la nostra esquerra, majestuós, ens queda el Gra de Fajol.
A dalt, coll de la Marrana, ens aturem per fer el primer mos, reposar una mica i deixar perdre la mirada. No ens n'oblidem, que som a 2.529 metres d'alçada
El grup que ha dicidit fer la ruta llarga, continuem l'ascens en sentit nord cap al Pic de Bastiments, seguint cap
al pic de Fresers i el pic dels Gorgs, carenejant a una alçada d'entre
2.700 i 2.800 metres i que ens permet gaudir de les millors vistes de tot
el recorregut, del circ de Carançà. Del pic dels Gorgs, ens desviarem una mica per coronar
el pic de l'Infern, tornar al pic dels Gorgs i arribar fins el coll de
Tirapits. Jo com que sóc una mica curiós, decideixo abançar-me una mica i baixar fins a la cabana de Tirapits on hi ha un punt S.O.S amb el qual pots contactar amb el servei d'emergències. Al cap de pocs minuts ja torno a unir-me al grup.
Continuem pel coll de Carançà fins al pic de la Fossa del Gegant i després fins al pic de Noucreus.
BASTIMENTS 2883ALT.
Toponímia Noucreus.-
Toponímia Noucreus.-
Hi ha diferentes versions al respecte del topònim Noucreus, ja que la
llegenda explica que les creus clavades en el coll, són en record d’uns
pelegrins morts quan anaven cap al Santuari de Núria. Una altre versió,
indica que les creus són en memòria d’uns fugitius que per motiu polític
o econòmic varen morir en travessar el coll i una tercera opinió, és
que les creus simbolitzen els llindars de la muntanya, com és feia
antiguament. Vosaltres mateixos, agafeu la que més us agradi, jijijji
NOUCREUS 2799ALT.
A partir d'aquí ja només ens queda una llarga baixada fins al Santuari de Núria i només ens quedarà complir amb la tradició que
mana ficar el cap a dins l'olla que hi ha a dins l'església, (hem sembla que en Pont va ser l'únic que ho fa fer) i a
esperar el primer tren cremallera que baixi. Quatre membres del grup vam dicidir finalitzar els 7 quilomètres de baixada corrents i així acabar d'esgotar les últimes forces que ens quedaven. Un cop reagrupats a Queralbs, fem una cerveza que es posa de nassos i pugem a l'autocar que ens durà cap a casa, Besalú.
LA CARENA DEL PORTELL
Per acabar, felicitar a la Gemma Valentí i donar-li les gràcies per
aquest dia tan, com diu la meva filla petita, xulo, ja que ha estat gràcies a
ella que tots nosaltres hem pogut realitzar aquesta travessa i gaudir
del nostre pirineu i d'una molt bona companyia. Moltes gràcies Gemma,
espero que ja estiguis pensant amb la pròxima sortida. Sobretot no
t'oblidis de les xuxes.
CIRC DE CARANÇÀ (IMPRESIONANT)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada