Flama del Canigó 2014: tota una aventura!

El dilluns passat la Flama va arribar a Besalú per encendre el foc de Sant Joan. Els companys dels Desfrenats van baixar-la des del cim del Canigó fins a Vall Ter. Allà tota una colla de ciclistes intrèpids de totes les edats la van baixar fins al parador de Castellfollit, on en Marc, en Pitra, en Pere i la Mireia, de Besalucross, l'estàvem esperant. Abans del relleu, vam repartir-ne un trosset per la gent d'Oix i un altre per la gent de Castellfollit. Compartir és viure.

En Gerard fa entrega de la Flama a en Pitra

A partir d'aquell moment va començar l'aventura. Tots 4, juntament amb en Willis, que ens acompanyava en bicicleta, vam enfilar els 15 km que uneixen Castellfollit amb Besalú. Amb la Flama ben guardada dins el fanalet i amb en Pitu Crostó dins la motxil.la, vam emprendre camí. Poc després de sortir ja va començar a pedregar. Llamps i trons ens acompanyaven i quan la pedra queia sobre el cap o sobre un braç, ben bé que feia mal. Però res ens desviava de la nostra missió. :-)

Cel amenaçador...

Més endavant, abans d'arribar a Sant Jaume, ja molls i regalimant per la pluja, ens vam equivocar. Vam entrar dins un bosc molt frondós amb ortigues de metre, talment semblava la selva. En Willis va haver de carregar-se la bicicleta al damunt i els altres vam continuar com vam poder, fins travessar un rierol que baixava amb tota la força. Vam tornar a agafar camí ample llavors, i les nostres petjades cada vegada s'anaven fent més feixugues. De tant en tant, el peu s'enfonsava dins una bassa imprevista. De tant en tant, bevíem l'aigua que ens regalimava pel  nas.

A Sant Jaume de Llierca els carrers estaven desbordats per la pluja. I ja en el barri del pont, passat el riu Llierca, el camí es va convertir en piscina, amb aigua fins als genolls. N'hi ha que van aprofitar per llançar-s'hi en planxa, com aquell que es tira dins la piscina el primer dia d'estiu. 

Contents d'arribar a Argelaguer

Arribant a Argelaguer, i admirant les construccions de Les Cabanes, en Pere va fer entrega de la flama a l'església del poble. Ja molls i cansats, vam seguir la nostra ruta fins a Besalú. Entrant al poble, la família Valentí ens va rebre amb petards i benvingudes. Vam seguir fins a la plaça i allà es va acabar la nostra aventura.

Que mai s'apagui la nostra Flama!

Els actes van continuar al vespre, amb una cantada per part del Cor Parroquial i de la Coral de Butxaca. Seguidament, després dels parlaments, la mainada va portar la Flama fins al pont. Allà, juntament amb l'ANC de Besalú, els joves, Desfrenats i Besalucross, es va llegir un manifest, s'encengué la foguera i qui va voler (i es va afanyar) va poder menjar pa amb botifarra.

El foc purifica

Un altre Sant Joan passat. Que depressa passen els dies!